Amb motiu de l’afer del desgraciat procés d’excomunió del Pare Manel, ha transcendit que l’arquebisbe Rino Fisichella, del Vaticà, ha justificat aquest procés d’excomunió, amb raons jurídiques. I l’esmentat monsenyor Fisichella forma part d’un departament vaticà encarregat de la reevangelització d’Europa.
Aquest fet m’ha portat a considerar que el Vaticà és una organització “pendent de reformar cristianament”, d’acord amb el sentir d’una gran part de l’Església. Si no d’una majoria, que això no ho sabem, sí d’una part qualitativament molt important dels mossens i dels fidels. Reformar cristianament perquè de cristiana no n’és gaire.
Doncs bé: mentre i tant que no es reforma, ha d’aparèixer com una organització suspecta. Ha de ser vista amb un sentit de “suspensió” temporal, en espera de la seva conversió. Les seves preses de posició han de ser considerades provisionals, declarades de moment en suspens. I analitzades curosament, a veure si són vàlides o no. Tot en espera que, després de la seva reforma cristiana, siguin ratificades o rectificades.
Monsenyor Fisichella diuen que forma part d’un dicasteri vaticà encarregat de la reevangelització d’Europa. I ens preguntem: què saben ells de reevangelització? Si no viuen l’Evangeli. Si aquell complex vaticà s’assembla més a un Sanedrí que a una Església de Crist. Si té molt més de jurídic que d’evangèlic.
El Vaticà, abans de reevangelitzar Europa (que ho necessita, com tot el món), ha de reevangelitzar-se a si mateix.
Antoni Ferret
