Com han invertit la veritat!

Els profetes de Jahvè

Tot era molt clar. Uns profetes (fa uns 28 segles) van dictar unes ordres, ells deien que en nom de Jahvè. Però fos o no així, eren molt bones. El primer, i més important i principal manament era:

No robis el camp del teu veí, ni la seva casa

[En el llibre no surt expressat així, però es dedueix del nombre de condemnes que els diferents profetes (Amós, Miquees, Isaïes i, un segle més tard, Jeremies) expressen contra els qui roben.

I, al costat d’això, un munt d’altres manaments, a favor de les viudes, dels orfes, dels immigrants, de les lleis justes. Com per donar lloc a una trentena de petits textos que hem trobat. Hem «trobat» perquè eren amagats, mai a la vida han estat explicats, ni llegits. I, per acabar, dues lleis [en tant que aprovades pel rei] que deien (i diuen): Cada set anys, condoneu els deutes de tothom. La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tota persona que hagi fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l’hi reclamarà més. (Deuteronomi 15: 1-2) / Cada tres anys, serà l'any del delme. Llavors separa la desena part de les teves collites i posa-la a la disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i de les vídues, perquè puguin menjar. (Deuteronomi 14: 28-29)

I qui s’han cregut que són, aquests senyors que es vesteixen de vermell, per menystenir els profetes de Jahvè i les seves ordres!!!

Doncs aquests textos, mai s’han llegit en cap missa ni cap acte, on es llegeixen, en canvi, tantíssimes mentides. En principi, no són, doncs, coneguts, com si no existissin.

I els evangelis?

Per cremar etapes, saltem als 4 evangelis. És, de moment, lo que existeix. Quasi tots els qui clamen per una reforma de l’Església exigeixen que se’ls doni TOTA la importància.

Nosaltres hem arribat a la conclusió que NO ha de ser així. Que els 4 evangelis estan manipulats.

Ens hem esforçat i hem arribat a la conclusió que, de Jesús, un home bo, militant i cap d’un grup de predicació i d’acció, se n’ha volgut fer un mite, per viure sota seu. Quina ha estat la manera? L’enorme quantitat de suposats miracles que se li atribueixen...... I algunes paraules que no creiem pas que mai vagi dir.

El cristianisme de veritat

De manera que el cristianisme de veritat seria:

Justícia

Ajuda als necessitats

Culte religiós

En canvi, n’han fet:

Culte religiós

Ajuda als necessitats

Justícia

Naturalment que tot el/la qui hagi aprovat Secundària no acceptarà mai res d’això. Per tant...

PagèsFerret

Escriptors

¿Y los cuatro evangelios?

Últimamente ha habido, y hay, una fuerte tendencia, entre los sectores cristianos progrisistas, a reducir, prácticamente, todos los textos, las actitudes y la relación organizativa de la iglesia a los textos y actitudes de los 4 evangelios. El gran adalid de esa tendencia fue el profesor andaluz José María Castillo.

Se tiende a creer que, con una gran parte de la Biblia reconocidamente inútil, y la que no és inútil, está olvidada, solo quedan como textos básicos los 4 evangelios.

Creemos que Jesús de Nazaret era una muy buena persona, i ademàs, adoptó una actitud militante, o profética, con la idea de mejorar la sociedad. Sin embargo, tuvo poco tiempo...

Y creemos que, además, no hay que confundirlo con todo lo que dijeron de él sus evangelistas: ese error fue «muy grave». Y nunca se ha hablado de él.

Aunque una gran parte de los evangelios sí es utilísima y fuertemente cristiana, no se puede decir lo mismo del conjunto, porque es un texto manipulado de cabo a rabo. Es un texto (o bien unos textos) que fueron falseados por tres circunstancias generales:

1: La suposición, nunca demostrada con fechas, porque no existen, de que la predicación de Jesús duró alrededor de tres años. Nosotros hemos hecho pruebas y hemos llegada a la conclusión de que apenas duró un año.

2: Todas sus acciones se basaban en que se trataba de una persona con fuertes dosis de poder, poder que demostraba con muchas acciones milagrosas, las cuales, sin embargo, NO eran las que más habrían servido para corregir lo que en aquellos tiemps, como en todos, era más necesario: la justicia.

3: En sus predicaciones, se hablaba muchas veces del Reino de Dios. Sin embargo, no existe, en las copias actuales, relación alguna del contenido previsto para este reino como voluntad divina, aunque fuera algo simple. Sí, existe la voluntad de ocuparse de ello, en un caso, explicado por autores distintos: «No creáis que he venido a anular los libros de la Ley y de los Profetas; no he venido a anularlos, sino a llevarlos a la plenitud.» Y otra cita con valor semejante.

Nosotros aconsejamos separar la persona y sus actitudes (con la limitación del tiempo de que dispuso) del mito que con él se ha creado. Esforzarnos en distinguir lo que, según el concepto que tenemos de él, podemos estar seguros de que són palabras suyas, de aquellas que nos parezca que le hicieron decir sus evangelistas.

Nosotros hemos elaborado, buscando la autenticidad, los textos «La flor i nata dels evangelis» y «La flor y la nata de los evangelios», que os ofreceremos a continuación.

PagèsFerret

Escriptors

“Somnis de justícia”

Amenazas proféticas

 Algunos textos proféticos, muy críticos ante la injusticia, del siglo VIII aC.

Si desean campos, los roban; / si quieren casas, las toman; / extorsionan al cabeza de familia / y a su familia, / le arrebatan lo heredado... Por eso dice el Señor: / También yo, mala gente, / tengo planes contra vosotros... (profeta Miqueas 2: 1-3)

¡Ay de quienes, a expensas de los vecinos, / agrandan las casas y los campos! / (...) Escuchad qué me asegura / el Señor del universo: / Todas estas casas grandes y bonitas / se volverán una ruina;... (profeta Isaías 5: 8-9)

¡Ay de quienes hacen leyes injustas / y promulgan decretos opresores! / Niegan la justicia a los débiles, / roban el derecho a los pobres de mi pueblo; / las viudes son su botín / expolian a los huérfanos. / ¿Qué haréis el día / que os pedirán cuentas, / cuando veáis acercarse la tormenta? / ¿A quién acudiréis para que os socorra? / ¿Dónde esconderéis vuestras riquezas? (profeta Isaías 10: 1-3)

Terres i persones

 Al segle VIII aC, uns profetes que deien parlar en nom de Jahvè condemnaven durament que es robés el camp del veí, i que, d’aquesta manera, es passés d’una societat pagesa a una societat terratinent. No sabem si, abans, s’havia fet alguna altra crida en aquests sentit, però o bé no s’hagués escrit, o bé no s’hagués conservat.

Lo ben cert és que aquella crida (que consta escrita, però no mai ensenyada) no va ser tinguda en compte, i la societat es va anar «destroçant», encara que les veus més potents en deien «progressant».

Al segle XX, es van produir uns fets que no van ser «celebrats», sinó, sobretot, «maleïts». En moments diferents, a Rússia (aleshores anomenada Unió Soviètica), a Xina i a Cuba, governs que no eren pas seguidors d’una influènia bíblica, però sí molt humana, van establir i van realitzar les anomenades «reformes agràries»: distribuir les terres en funció del nombre de persones que les podien, i les volin, treballar. Fins i tot el primer Govern de la Segona República ho va intentar.

Naturalment, aquests fets van ser ignorats, sempre que es va poder, i quan no, impugnats i qualificats de dictadures (que en alguns aspectes sí que també ho eren). Però donen peu a fer-se una pregunta que és:

«qui ha complert millor l’antiga voluntat divina, els cristians o els comunistes?»

                                                              PagèsFerret

Escriptors

“Somnis de justícia”

L’apòstol Judes Iscariot, traïdor, segur? I si no fos veritat?

 

L’apòstol Judes Iscariot, traïdor, segur? I si no fos veritat?

L’apòstol Judes Iscariot no era un apòstol qualsevol, era “zelota”, membre d’una comunitat la més revolucionària de la societat jueva. A més, era l’administrador econòmic del grup. (Potser es podria dir que Pere (inicialment Simó) i ell eren els dos membres més significatius.)

Judes sortí de la reunió del Sopar pasqual, amb l’aprovació tàcita de Jesús (“Lo que has de fer, fes-ho”). Lo que va fer en aquell moment és informar les autoritats jueves del lloc on seria Jesús aqulla nit, per resar. Era facilitar la detenció nocturna, per tant, en principi secreta, de Jesús. I què podia passar? Podia passar que tot un sector de la població de Jerusalem, precisament  augmentat aquells dies per la profusió de visitants, es giravoltés contra aquesta detenció. Podia passar, però no va passar. Si hagués passat, es podien haver imposat, de manera forçada, alguns aspectes del Regne de Déu predicat per Jesús. Com que no es va produir cap aspecte de revolta, el “projecte” secret de Judes (qui sap si, tal vegada, compartit per Jesús?) va fracassar espantosament. I ell, lamentablement, va optar per desaparèrixer.

Tot això no són fantasies de naltros dos. Són possibilitats que hi hagué, no gens segures. Tampoc es gens segur que Judes traís Jesús. Per què, temps després, quan es van divulgar els textos evangèlics, es va optar per l’acusació oficial de “traïdor” i el silenci secular sobre el tema???

Aquest tipus de comportament és el que ha agradat sempre més les autoritats, de tots els colors,  però és el menys digne.

No podem atribuir-nos la intervenció sobre el tema. De fet ens en va imbuir un article publicat en una de les nostres revistes cristianes (Redes cristianas o bé Religión digital, no ho recordem).

No  és pas l’única mentida oficial de la Història de l’Església. Per la mateixa època (anys 70) es va donar la divulgació de l’antillibre  “Fets dels apòstols”, que va fer conèixer la (naltros creiem) suposada mentida  de l’afirmació de Pere, en la predicació, quan, en la resposta a la pregunta “I doncs què hem de fer”, diuen que va dir:  “Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per a obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant” (cap 2: 37-38). Resposta falsa de Pere, que, si hagués dit tal cosa, hauria dissentit obertament de Jesús. Perquè tots sabem que a Joan Baptista també se li havia fet la mateixa pregunta (“què hem de fer?”) i havia respost: “Qui tingui dues túniques que en doni una a qui no en té. I qui tingui aliments, que els comparteixi.”

Aquesta és la principal de les “perles falses” que s'han d'atribuir a la Direcció de l'Església. I tant és així que naltros ens atreviríem a fer una fórmula (ja sabem que les coses no funcionen amb fórmules, però de vegades ho sembla). Diríem: “Qui tingui dues túniques que en doni una a qui no en té cap. I qui tingui menjar, que el comparteixi = cristianisme. // Feu-vos batejar, perquè se us perdonin els pecats i rebeu l’Esperit sant =  Dirigents de l’Església.”

PagèsFerret

Escriptors