La Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola ha publicat una nota orientativa per als fidels cristians davant les eleccions estatals del 20 de novembre. Em declaro totalment conforme amb el fet que publiqui una nota orientativa, sempre que aquesta estigui ben feta i amb esperit cristià.
No és aquest el cas.
Segueixo la informació publicada pel diari «Público» (gairebé l’únic diari honest) el dia 22 d’octubre, l’endemà de la presa de posició dels bisbes. Deia el diari esmentat: «La defensa del matrimonio tradicional, la marcha atrás en la ampliación de la reciente Ley del Aborto, el no rotundo a iniciativas como la muerte digna, o la investigación con embriones, la derogación de Educación para la Ciudadanía o la condena del nacionalismo forman parte del “programa electoral” que anunció ayer el Episcopado.»
Lo primer que sobta és que siguin tan poques coses les considerades, en relació a la complexitat del govern d’un país. Però comentem-les.
*Si la defensa del matrimoni tradicional vol dir menystenir les altres formes de matrimoni, sobretot l’homosexual, ho trobo escandalós i anticristià. Inadmissible que això hagi de ser una norma per decidir el vot per un partit determinat.
*En canvi, em sembla molt bé la marxa enrere en l’ampliació de la Llei d’avortament. Perquè l’avortament és una cosa immoral, encara que s’han de considerar casos personals molt concrets. Però el termini de 14 setmanes que fixa la llei actual és excessiu, perquè a aquestes alçades l’embrió ja està massa format.
*La «mort digna», encara que s’entengui en el sentit d’accelerar la mort a petició de la persona interessada, quan la realitat de la situació és irreversible i la persona ja no veu sentit a continuar vivint, trobo que és una cosa perfectament admissible cristianament. És molt i molt diferent de l’avortament. Tampoc pot ser una norma per decidir el vot.
*Respecto la posició contrària al sacrifici d’embrions, perquè, encara que les cèl•lules mare embrionàries poden permetre el guariment d’algunes malalties importants, sembla que, avui dia, ja és possible també aconseguir-ho mitjançant cèl•lules mare adultes. Per tant sembla que no és pas necessari sacrificar embrions.
*L’assignatura Educació per a la Ciutadania és una iniciativa plenament democràtica (encara que, en la pràctica, s’hi puguin «colar» qüestions o opinions discutibles). No pot ser un motiu per decidir un vot.
*La condemna del nacionalisme, com s’aclareix més endavant en el diari esmentat, es refereix al nacionalisme separatista. I la raó que es dóna és la Constitució, entesa com un deure moral. Cert, però la Constitució es va aprovar un dia i un altre dia es podria reformar (com ho ham fet quan els ha semblat), i per tant promoure la seva reforma és plenament lícit. I l’opció separatista és absolutament democràtica i lícita. Tampoc pot ser una norma per decidir cristianament un vot.
Per tant, poques coses i, a sobre, mal triades.
Sobretot són poques. Què pensar, com a element per decidir cristianament el vot, dels acomiadaments? O de les pensions massa baixes? O de les retallades en la sanitat, a Catalunya, o de l’ensenyament, sobretot a Madrid? O de la inacció davant l’atur estructural? O de l’ús, excessiu i il•legal, dels contractes temporals, com a forma de relació precària? O de l’evasió fiscal? O de la situació lamentable de les presons? O de l’ús de la tortura amb els detinguts? O del boicot a l’ajuda al desenvolupament dels països pobres? Què en pensen, de tot això, ses excel•lències reverendíssimes?
I es pot donar el cas (i es dóna) que un partit, X, sigui contrari a l’avortament i, en canvi, conculqui tots els altres principis de la Doctrina Social de l’Església. O, a la inversa, que un partit, Z, promogui l’avortament i, en canvi, en tots els altres aspectes, coincideixi amb la DSE, encara que sense conèixer-la o considerar-la. Què fer, en aquest cas (que és un cas ben real)? That’s the question! Què pensen els bisbes? Que els cristians han de votar el partit X? Com sembla deduir-se... Doncs jo votaré (i aconsello votar) el partit Z.
En coherència amb una nota orientativa tan escandalosament dissortada, demano formalment la dimissió immediata de tots els components de la Comissió Permanent de la CEE.
Antoni Ferret
