La possibilitat d’una reforma de
l’Església realment evangèlica es torna a veure com una cosa factible. I no
l’ha de fer el papa sol. L’hem de fer entre tots. Hi haurà resistències grans
i, per tant, l’empenta ha de ser molt forta per contrarestar-les.
Una de les coses que s’haurien de
plantejar i escometre és treure l’Església del complex monumental i artístic
del Vaticà. Allò no és el lloc d’una Església de Crist, sinó que és el lloc
apropiat d’una Església feudal i políticament poderosa, que és el que ha estat
durant segles. És una cosa que s’hauria d’acabar.
Que el Govern central de
l’Església (degudament descentralitzat en benefici de les instàncies nacionals
i locals, i per tant reduït) se situï en un altre lloc de Roma (o d’una altra
ciutat) seria una necessitat bàsica per donar a l’Església un aire no tan ric,
ni tan monumental, ni tan inassequible.
Que el papa Francesc hagi situat
la seva residència fora del Vaticà, en una dispesa popular, només és un punt de
partida. Només és un començament. TOTA l’Església ha de sortir d’aquell loc.
El complex del Vaticà hauria de
ser cedit a la UNESCO per a la seva cura com a bé artístic patrimonial de la
humanitat.
L’Església que va fundar Crist no
té per què tenir un lloc monumental, ni un Estat polític independent, ni un
banc, ni uns nuncis, ni un servei d’«intel·ligència»... Tot això són coses d’una
altra època.
Tots plegats (cristians i
persones de bona voluntat) hauríem de fer força per aconseguir aquest objectiu
(entre altres).
Si l’Església catòlica abandonés
el complex del Vaticà, guanyaria un grau de LLIBERTAT que ara no pot ni
somniar.
Antoni Ferret
