El cos de la dona, arma de guerra

A la zona est de la República Democràtica del Congo, on perviuen restes d’una guerra que va acabar fa més de 10 anys, i on encara actuen una seixantena de grups armats, es produeixen més de 1.100 violacions “al dia”, de dones i de nenes, per part, tant dels guerrillers com dels soldats de l’exèrcit. Les violacions no sols es fan amb el membre masculí, per obtenir plaer sexual, sinó també amb objectes con pals, matxets, etc., amb l’objectiu de destrossar el cos femení. Es busca destruir la mateixa identitat de la dona, de la seva família i del grup social al qual pertany. El “motiu” és que, com que en aquella societat la dona violada és rebutjada, com a no desitjada, per la seva pròpia família, les violacions sistemàtiques destrossen les mateixes famílies i els grups socials rivals. És una manera de lluitar contra els grups enemics.

Segona part.-  El doctor Denis Mukwege, ginecòleg, té un petit hospital on es dedica sistemàticament a reconstruir els òrgans femenins destrossats. N’ha reparat milers. Ha sofert 6 atemptats. Només surt de casa (només per anar a l’hospital) protegit per una escorta de l’ONU. (Perquè l’ONU hi té forces de pacificació.) Entre els seus enemics hi ha, naturalment, guerrillers, però també “membres del Govern”, que no volen que aquesta situació sigui coneguda, perquè és (diuen) un descrèdit per a les forces armades. Els mitjans de comunicació de tot el món també callen.

(Informació publicada pel diari Público.)