Hem de dir que la Bíblia és avara en relació a temes socials. Ho atribueixo
a dos fets: 1) Que, sobretot els profetes principals, Isaïes i Jeremies, quan
esmenten les culpes de la gent, ho fan quasi sempre amb termes genèrics, com pecats,
injustícies, infidelitats al Senyor, i no concreten. Si haguessin concretat
més, segur que tindríem més passatges socials. 2) Que els esmentats profetes és
segur que estaven més sensibilitzats per la idolatria que pel comportament
entre les persones. Tot i així, la llista següent s'ha obtingut reduint a la
meitat (per raons d'espai) una llista que, al seu torn, ja era parcial. I, en
general, s'han de valorar més per la seva claredat i rotunditat que per la
quantitat de vegades que hagin sortit, també important.
Levític
Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu
les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu
els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants.
No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis
fins l'endemà la paga del jornaler.
En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor
dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom.
Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre
país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de
vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en
el país d'Egipte.
(Lev, 19)
Aquest any [cada 50 anys] serà l'any del Jubileu: els qui havien venut el
patrimoni, el recobraran, i els qui s'havien venut ells mateixos, retornaran al
seu clan.
(Lev, 25: 10)
Èxode
No explotis ni oprimeixis l'immigrant, que també vosaltres vau ser
immigrants al país d'Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: si els
maltractes i clamen a mi, jo escoltaré
el seu clam i, encès d'indignació, us faré morir a la guerra.
(Ex, 22: 20-21)
Isaïes
Ai dels qui, a costa dels
veïns, engrandeixen les cases i els camps!
Aviat no quedarà lloc per a
ningú, habitareu sols en el país.
Escolteu què m’assegura el
Senyor de l’univers:
Totes aquestes cases grans
i boniques es tornaran una ruïna;
ningú no habitarà aquests palaus.
(Isaïes 5: 8-9)
El dejuni que jo aprecio és aquest:
allibera els qui han estat
empresonats injustament,
deslliga les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits
i trosseja jous de tota mena.
Comparteix el teu pa
amb els qui passen fam,
acull a casa teva
els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus.
(Isaïes 58: 6-8)
Ai dels qui fan
lleis injustes i promulguen decrets opressors! Neguen la justícia als febles,
roben el dret als pobres del meu poble.
(Isaïes10, 1-2)
Amós
Escolteu això, els qui trepitgeu el pobre, els qui oprimiu els desvalguts
del país, dient: quan haurà passat la lluna nova per tractar en blat, i el
repòs del dissabte, per obrir i vendre el rebuig del gra; per disminuir la
mesura i augmentar el cicle, per manejar unes balances falses; per comprar els
humils amb diner, i el pobre, amb un parell de sandàlies?
(Amós 8: 4-6)
Miquees
Jo us dic: escolteu bé,
governants del poble de Jacob, prohoms de la casa d'Israel!
¿No us pertoca a vosaltres de conèixer el dret? Doncs només sabeu odiar el
bé i estimar el mal: arrenqueu la pell del cos i la carn dels ossos. Però ningú
dels qui devoren la carn del meu poble, li arrenquen la pell i li trinxen els
ossos com per tirar-los a l'olla i bullir la carn en un perol, a cap d'aquests
el Senyor no respondrà quan cridi auxili. Són uns criminals i ell els amagarà
la cara.
(...)
Escolteu, doncs, això, governants del poble de Jacob, prohoms de la casa
d'Israel, vosaltres que abomineu el dret i torceu tot el que és recte, que
engrandiu Sió a còpia de sang, i Jerusalem al preu d'injustícies! Els qui la
governen es deixen subornar; els sacerdots fan pagar els seus oracles, i els
profetes vaticinen per diners...
(Miquees, 3: 1-4, 9-11)
Jeremies
Ben cert, aixecaré la mà
contra els habitants del país.
Ho dic jo, el Senyor.
Perquè, des dels petits
fins als més grans,
tots van darrere de guanys injustos;
des del profeta fins al sacerdot,
tots són uns
estafadors.
Jer,
6: 12-13
Rei de Judà, que seus al
tron de David (...)
Això diu el Senyor:
Defenseu el dret i la justícia, arrenqueu l'oprimit de mans de l'opressor,
no maltracteu ni injurieu l'immigrant, l'orfe o la viuda, ni vesseu sang
innocent en aquesta ciutat. (...) Però si no feu cas de les meves paraules,
aquest palau es convertirà en una ruïna. Ho juro per mi mateix, jo, el Senyor.
(Jer, 22: 2-5)
Textos socials del
Deuteronomi
Cada set anys, condoneu els deutes de tothom...
No hi ha d'haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et
beneirà abundosament en el país que et dona en herència...
Quan en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dona, hi hagi un
pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu
germà pobre. Obre-li la mà i presta-li generosament...
Si se't ven per esclau un germà hebreu, home o dona, et servirà durant sis
anys, però el setè deixa'l lliure. Quan li donis la llibertat, no l'acomiadis
amb les mans buides. Proveeix-lo generosament, dona-li alguna cosa d'allò amb
què el Senyor, el teu Déu, t'haurà beneït: ovelles i cabres, gra i vi.
(Deuteronomi 15: 1, 4, 7, 12-14.)
No tornis un esclau al seu amo si ha fugit i s'ha refugiat a prop teu.
Viurà al teu país...
(Deuteronomi 23: 16-17)
Final de la sèrie sobre la
Bíblia
