L’apòstol
Judes Iscariot, traïdor, segur? I si no fos veritat?
L’apòstol Judes Iscariot no era un apòstol qualsevol, era “zelota”,
membre d’una comunitat la més revolucionària de la societat jueva. A més, era
l’administrador econòmic del grup. (Potser es podria dir que Pere (inicialment
Simó) i ell eren els dos membres més significatius.)
Judes sortí de la reunió del Sopar pasqual, amb l’aprovació
tàcita de Jesús (“Lo que has de fer, fes-ho”). Lo que va fer en aquell moment
és informar les autoritats jueves del lloc on seria Jesús aqulla nit, per resar.
Era facilitar la detenció nocturna, per tant, en principi secreta, de Jesús. I
què podia passar? Podia passar que tot un sector de la població de Jerusalem, precisament augmentat aquells dies per la profusió de
visitants, es giravoltés contra aquesta detenció. Podia passar, però no va
passar. Si hagués passat, es podien haver imposat, de manera forçada, alguns
aspectes del Regne de Déu predicat per Jesús. Com que no es va produir cap aspecte
de revolta, el “projecte” secret de Judes (qui sap si, tal vegada, compartit
per Jesús?) va fracassar espantosament. I ell, lamentablement, va optar per
desaparèrixer.
Tot això no són fantasies de naltros dos. Són possibilitats
que hi hagué, no gens segures. Tampoc es gens segur que Judes traís Jesús. Per
què, temps després, quan es van divulgar els textos evangèlics, es va optar per
l’acusació oficial de “traïdor” i el silenci secular sobre el tema???
Aquest tipus de comportament és el que ha agradat sempre més
les autoritats, de tots els colors, però
és el menys digne.
No podem atribuir-nos la intervenció sobre el tema. De fet
ens en va imbuir un article publicat en una de les nostres revistes cristianes (Redes
cristianas o bé Religión digital, no ho recordem).
No és pas l’única mentida oficial de la Història
de l’Església. Per la mateixa època (anys 70) es va donar la divulgació de
l’antillibre “Fets dels apòstols”, que
va fer conèixer la (naltros creiem) suposada mentida de l’afirmació de Pere, en la predicació,
quan, en la resposta a la pregunta “I doncs què hem de fer”, diuen que va dir: “Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es
faci batejar en el nom de Jesucrist per a obtenir el perdó dels pecats, i així
rebreu el do de l'Esperit Sant” (cap 2: 37-38). Resposta falsa de Pere, que, si
hagués dit tal cosa, hauria dissentit obertament de Jesús. Perquè tots sabem que a Joan Baptista també se li
havia fet la mateixa pregunta (“què hem de fer?”) i havia respost: “Qui tingui
dues túniques que en doni una a qui no en té. I qui tingui
aliments, que els comparteixi.”
Aquesta és la principal de les
“perles falses” que s'han d'atribuir a la Direcció de l'Església. I tant és
així que naltros ens atreviríem a fer una fórmula (ja sabem que les coses no
funcionen amb fórmules, però de vegades ho sembla). Diríem: “Qui tingui dues
túniques que en doni una a qui no en té cap. I qui tingui menjar, que el
comparteixi = cristianisme. // Feu-vos batejar, perquè se us perdonin els
pecats i rebeu l’Esperit sant = Dirigents
de l’Església.”
PagèsFerret
Escriptors
