El català ha de tenir, a Catalunya, un lloc preferent, dintre de la cooficialitat de les dues llengües: català i castellà. Aquest lloc l’ha de tenir tant si el TC hi està d’acord com si no. Aquest lloc “preferent” l’ha de tenir per les raons següents:
* Perquè és la llengua “pròpia” de Catalunya.
* Perquè ha estat llengua perseguida i oprimida durant gairebé 300 anys. Per tant se l’ha de compensar pel mal sofert.
Cal ser conscients que amb això topem amb la sentència del Tribunal Constitucional i la més recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però és que, en aquesta qüestió, s’ha de jugar “fort”, perquè ens hi va la supervivència de la llengua.
El PP es mostra sistemàtic i insolent en aquest problema. Però cal tenir present que el PP és, actualment, un partit antiespanyol i anticatalà. És contrari als interessos catalans i, per tant, contrari als interessos espanyols, que són d’avinença pacífica entre els diversos pobles d’Espanya.
El PP parla de “bilingüisme”. Però alerta!, que quan certa gent parla de “bilingüisme” és una trampa. No es refereixen a un autèntic bilingüisme, és a dir: que “totes” les persones sàpiguen “totes dues” llengües. Es refereixen,simuladament, a la diglòssia, és a dir: una llengua amb funcions “baixes” i una altra llengua amb funcions “altes”. O bé es refereixen a un monolingüisme castellà. Fan trampa. No us deixeu ensarronar amb la paraula “bilingüisme”.
Antoni Ferret
