El dissabte dia 10 de març, l’endemà de la convocatòria de la vaga general, «El Periódico», en primera plana, donava la notícia i, en lletres ben grossos, es preguntava: «De què servirà».
Dues consideracions. Primera: resulta que, si els sindicats prenen una decisió i es proposen una cosa, cal plantejar-se de què servirà. En el sentit que, si no ha de servir per a una cosa concreta, més val no fer-ho. En canvi, el Govern pot decidir qualsevol cosa i no cal plantejar-se de què servirà.
Segona consideració (i principal). Es podria dir que no sabem de què servirà. Potser per evitar la Reforma laboral (almenys «hauria» de servir per a això). Però, si no, sempre serviria per a una cosa importantíssima: per «afirmar la nostra dignitat».
La dignitat és una cosa que avui no té bona premsa, que sembla que no s’hi doni importància. Perquè «interessa» que no tingui importància, perquè puguin fer tot el que vulguin, sense obstacles.
Precisament per això té, ha de tenir, per a nosaltres, una importància excepcional. Precisament perquè ens la volen fer oblidar, no l’hem d’oblidar. Ens poden imposar una cosa injusta, i pot ser que, durant un temps, no la puguem evitar. Però lo pitjor de tot fóra acceptar-la resignadament, sense protesta. Fóra la nostra indignitat. Manifestant-nos, fent vaga, afirmem i afirmarem la nostra dignitat com a poble.
Antoni Ferret
