La «prima de risc»
–aquest concepte que, per un costat sembla mític, i per altre s’expressa en
termes incomprensibles per a la població en general– és la diferència entre
l’interès que es cobra a un préstec a una entitat (banc, govern, etc.)
espanyola i un préstec a una entitat alemanya, en les mateixes condicions. És a
dir: un préstec a 10 anys. No es consideren els préstecs a 5 anys o altre
període.
La trampa, per tal que
no s’entengui, és que l’interès és un percentatge, un tant per cent, però
mediàticament s’expressa en centenes. És a dir: si l’esmentada diferència és un
5’40 per 100 (d’interès), mediàticament es diu que la prima de risc és de 540
(eliminant els decimals). Així queda com una cosa pròpia d’entesos, que la
població ha d’acceptar amb fe.
Per tant, dir que la
prima de risc actual és de 540 (per exemple) vol dir que a un préstec a una
entitat espanyola li cobraran un interès un 5’40 per 100 més car que a una
entitat alemanya.
Aquesta prima de risc
afecta els inversors (és a dir, els especuladors), i també afecta els bancs i
els governs, per si han de demanar un préstec internacional, però no afecta per
a res l’economia en general.
Per tant, encara que
mediàticament es digui que la prima de risc augmenta o que ha augmentat molt,
és veritat que això vol dir que l’economia espanyola, des d’un punt de vista
financer, no va massa bé, que suscita poca confiança internacionalment, però
això no vol dir que els ciutadans corrents hàgim d’estar «preocupats».
Simplement, la nostra
economia –repeteixo: des d’un punt de vista financer– suscita molta menys
confiança entre els inversors (és a dir: entre els especuladors) que l’economia
alemanya. Però cal saber també que l’economia alemanya viu «xuclant» de les
altres economies a través de les seves exportacions. Està, per les raons que
siguin, històriques, en una situació de privilegi.
En resum: recomano
tranquil·litat a tots els lectors. Més encara tenint en compte que l’actual
pujada de la prima de risc no està motivada perquè el conjunt de l’economia
espanyola vagi malament, sinó perquè va malament un cas concret (el banc
Bankia).
El problema de
l’economia espanyola és l’atur, no la prima de risc. La prima de risc és «un»
problema des d’un punt de vista financer i mediàtic. És a dir: no és el
problema.
Antoni Ferret
