(En
la setmana de pregària per la unitat dels cristians)
Si la unitat dels
cristians hagués de ser a base d’unificar els principis teològics i les normes
estructurals en una sola Església, no sols no està encara la cosa madura, sinó
que potser no ho estarà mai. Però si ens proposem una unió menys pretensiosa i
més de caràcter pràctic, més relativa, sí que podria ser ja ara o en un breu
futur.
Imaginem (es tracta de
saber imaginar) una unió confederal de les diverses esglésies. És a dir: una
entitat composta de diverses entitats. Podria ser la Confederació Cristiana, o
bé la Confederació d’Esglésies Cristianes. Cada una amb els seus principis
teològics. Cada una amb la seva estructura. Una amb el seu papa. Altres amb els
seus patriarques. Altres amb el seu Consell Ecumènic de les Esglésies. Però
totes unides en allò essencial. Lo essencial és l’Evangeli. I amb un Consell
Ecumènic per prendre unes mínimes decisions.
Això seria suficient
per donar una imatge al món d’unió i per facilitar prendre actituds conjuntes
sobre la proclamació de l’Evangeli. No seria el «gran» objectiu. Però seria un
objectiu tremendament important. I el que avui és possible.
Per a això calen
algunes actituds bàsiques. Cal donar a les qüestions teològiques el lloc ajustat
que els correspon. Que és un lloc secundari. Perquè desenganyem-nos: l’Evangeli
no és pas un tractat de teologia. I diré més: els principis teològics, moltes
vegades, no són altra cosa que un invent de teòlegs i jerarquies d’èpoques
passades. Podrien ser deixats en un lloc secundari. Ja han donat prou guerra.
Una altra cosa que cal
és deixar de banda la pretensió de ser «l’única Església autèntica». Perquè,
després de 8 o 9 segles de practicar el feudalisme, no hi ha CAP església que
sigui autèntica.
Cal, naturalment, que
l’Església Catòlica entri en el Consell Ecumènic de les Esglésies, com una
església més.
I, finalment, encara
cal una altra cosa, delicada. Cal que, si algunes jerarquies no volen (o no
poden) comprendre aquesta necessitat i obstaculitzen el camí, siguin apartades
i destituïdes de manera revolucionària per la base dels fidels.
Per una unió
d’Esglésies cristianes!!
Antoni Ferret
