Per a què serveixen? Les persones
que hi estan en contacte, mossens, voluntaris, diuen que per a res.
Segons la Constitució, serien per
a rehabilitar les persones que han
delinquit i retornar-les a la societat. Però la gent que coneix aquesta
realitat diu que unes poques persones sí que n’han sortit rehabilitades, però
que la majoria de persones hi aprenen dosis majors que les que tenien de ràbia,
de ressentiment, d’odi..., menys capacitat
encara de convivència, de respecte, de tolerància... I en surten pitjor.
En fan una gran propaganda (i
molta gent s’ho creu) dient que els presos hi estan tan bé, perquè tenen
piscina, calefacció, Internet, bon menjar... I que els mantenim a cos de rei...
Però no diuen que hi estan amuntegats com els pollastres en una granja. Sense
espai de privacitat. Havent-se d’aguantar els uns els altres en una proximitat
física insofrible, gent que s’odia i s’avorreixen entre ells, i sovint sense
condicions higièniques i mèdiques adequades. I encara amb tracte despectiu i a
voltes violent per part dels escarcellers.
El principal problema i causa de
molts altres és l’excés de població penitenciària en l’espai disponible. Ara
bé: l’Estat espanyol té un índex de població reclusa de 153 persones per
100.000 habitants. I l’índex dels altres estats europeus oscil·la entre 80 i
110. I, oh paradoxa!, tenim un índex de delinqüència força inferior. O sia, hi
ha una propensió malaltissa a «tancar» la gent.
D’altra banda, la immensa majoria
de persones de la presó hi són per delictes contra la propietat o per qüestió
de droga, mentre que els violadors, els pederastes, els homicides i els
terroristes (els que ho són, no l’acusació genèrica que fan a qualsevol), són
una petita minoria. I moltes d’aquestes persones que han robat ha estat per
motius de necessitat, o per desestructuració familiar o altres causes similars.
Per una situació de desgràcia.
Doncs tota aquesta gent podria
complir condemna a casa seva, amb polseres electròniques per localitzar-los,
fent treballs per a la col·lectivitat (neteja de boscos, ajuda a persones
dependents, enquestes...). I reservar la presó per als autèntics delinqüents. I... per als que no hi van mai,
com grans estafadors, grans especuladors...
Això implicaria una revolució
mental per part dels aparells judicials, sobretot per part dels jutges, que
sembla que siguin uns negats, uns curts de gambals. Diuen, els que coneixen les
presons, que la justícia espanyola és lenta, cara i dolenta.
Antoni Ferret
