Al llarg de la meva vida (tinc 78
anys) és la segona vegada que tenim la sensació que hi ha una possibilitat de
reforma evangèlica de l’Església. Vejam. I que no ens passi altra vegada que
després vingui un mal papa polonès (o d’allà on sigui) que ens ho capgiri tot.
L’esforç del papa Francesc ha de
ser acompanyat per tota la massa de cristians i de persones de bona voluntat.
No el podem deixar sol en el seu esforç perquè hi ha unes masses de resistència
(cardenals, bisbes, mossens i «teòlegs») conservadors i fins i tot reaccionaris
que poden frenar la seva acció fins a fer-la ineficaç.
Tots hem de fer pressió, en les
parròquies, en els bisbats, a favor dels seus missatges de canvi i de les seves
iniciatives.
I hem de tenir present un
programa de canvi radical, que jo m’atreviria a formular així:
1) El govern central de l’Església fora del Vaticà. Situat en un altre
lloc, un lloc normal, lluny d’aquesta magnificència arquitectònica i sumptuosa.
2) Descentralització d’aquest govern, en favor dels bisbats i de les
conferències episcopals de cada país (com la catalana).
3) Elecció popular dels bisbes, que respongui al tarannà dels seus fidels.
4) Canviar la forma d’elecció del
papa. No per part dels cardenals, sinó per part de tots els bisbes del món, i
no presencial, sinó per mitjà d’Internet.
Aquest programa reivindicatiu, o
aquell que tingui un consens generalitzat, ha de ser reclamat al papa de manera
col·lectiva. Per a això, cal obrir ponts de diàleg en l’àmbit local i en
l’internacional.
Antoni Ferret
