Catalunya és una nació,
i ho és des de molt abans que s’aprovés cap Constitució. Per tant té el dret
inalienable, per naturalesa, de decidir el seu destí. Ara bé: si ens hi posen
tants i tants obstacles i amenaces, no és qüestió de llançar-nos de cap a una
paret, perquè ens podem fer mal, de diverses maneres. És molt millor donar-li
la volta, a aquesta paret.
Avui dia, les
camarilles del senyor Mas ui del senyor Rajoy han portat la cosa a un extrem
que es pot produir una crisi greu d’Estat, amb resultats lamentables per a
totes dues bandes. Per exemple, es podria produir una suspensió temporal de
l’autonomia. Ja es recuperaria, però no és això.
Donar la volta a la
paret, i considerant que la camarilla del senyor Rajoy té només un any de vida,
vol dir, avui, promoure la reforma de la Constitució. Una Constitució federal,
amb molts més poders per a Catalunya (i per a les altres nacions). Sobretot amb
el poder de decidir la política lingüística sense interferències de ningú. Fent
costat als companys socialistes, que són els qui tenen la millor orientació en
aquest sentit.
Perquè tenim dret a
decidir, però no precisament el dia 9 de novembre i cap altre dia. Pot
ser un altre dia, o un altre any. Considerant que la reforma de la Constitució,
per fer-la bé, no es podrà fer mentre mani la camarilla del senyor Rajoy. Per
una cosa bona, es pot esperar.
Esperar que es facin
noves eleccions, que pugi un Nou Govern, tant a Espanya com a Catalunya, que es
negociï, que s’acordi una nova Constitució, molt més favorable. Una Espanya
plurinacional. I aleshores fer una consulta, acordada amb el Nou Govern.
Hem de pensar que, si
bé la història d’Espanya ha estat trista i negra, ha tingut, però, dos moments
estel·lars: les Corts de Cadis i la Segona República. I ara ens acostem a un
tercer moment estel·lar: quan Espanya tindrà per primera vegada en la seva
història un Govern d’esquerres. Un Govern que comprendrà bé Catalunya (i
Euskadi i Galícia).
En conclusió, demano
dues coses:
* Que IC-EUiA se separi
de la coalició amb CiU, ERC i les CUP, i s’aliï amb el PSC.
* Que la camarilla del
senyor Mas dimiteixi i convoqui noves eleccions.
Antoni Ferret