Com
que no sóc independentista, haig de fer justícia a una cosa que crec que és
evident.
Catalunya,
aquest any o el següent, canviarà el seu estatus dins Espanya, en el sentit de
millorar-lo clarament.
Tindrem,
si Déu vol, una Espanya federal, amb una Catalunya «ben encaixada». Amb una
sobirania total sobre els temes de llengua i cultura (i ensenyament). Amb un
finançament millorat.
Però
aquests guanys els haurem d’agrair a un grup concret de catalans i catalanes:
els i les independentistes.
Amb
les seves grans mobilitzacions els 11 de Setembre, i el dia de la
pseudovotació, amb la seva pressió constant sobre l’opinió pública, els i les
independentistes han produït una situació de no-retorn.
No
es pot pas dir que els federalistes ens hàgim mobilitzat de la mateixa manera
(ni de cap manera). Just ens hem expressat, i encara!
La
gran pressió independentista ha aconseguit un resultat impactant: la presa de posició federal del PSOE i del
PSC. Es tracta d’una força decisiva.
També
han aconseguit decantar més o menys favorablement la nova força política
Podemos, un altre element que pot ser decisiu. (IU sempre hi ha estat
favorable.)
Ara
i després, en públic i en privat, haurem de reconèixer a la minoria (però
nombrosa) independentista la seva aportació decisiva a la nova Catalunya, Estat
federat d’Espanya.
Antoni
Ferret
