La
distribució de la riquesa (de la renda, del patrimoni) és el tema més important
de l’economia i de la política. Per això, precisament, no se’n parla.
El
capitalisme tendeix, d’una manera natural, a distribuir la riquesa d’una manera
desigual, i cada vegada més desigual.
Però,
alerta!, que s’ha dit, i per part de plomes eminents, que el capitalisme, en un
primer moment creava desigualtats, però que, després, a mesura que es
desenvolupava, les reduïa, i tendia a un equilibri. Calia, doncs, prendre una
mica de paciència. I això es deia perquè s’havia comprovat que, des de 1910
fins a 1950, als EUA (únic lloc on s’havia mesurat) realment s’havien reduït
les desigualtats. Després, a partir de 1950, i sobretot a partir de 1970, les
desigualtats s’han disparat fins a magnituds cada vegada més escandaloses.
Abans,
però, s’havia creat un mite («el capitalisme, primer, crea desigualtats, però
després les disminueix»). Però això s’ha revelat una fal·làcia. Segons l’autor
T. Piketty, és que entre 1910 i 1950 es van donar una sèrie de fets externs (la
Primera Guerra Mundial, la Revolució Bolxevic, la crisi de 1929 i la Segona
Guerra Mundial), extraordinaris, que van influir sobre el capitalisme de manera
forçada. Per exemple, fent perdre importants patrimonis, per destruccions
bèl·liques, etc. Però el capitalisme, en el seu estat natural, tendeix a cada
vegada més desigualtats.
Les
desigualtats fonamentals són entre les rendes del treball (salaris,
complements...) i les rendes del capital (interessos, beneficis,
plusvàlues...). Darrerament, per exemple, dins l’economia nacional (o estatal),
el pes de les rendes del treball va perdent, i el pes de les rendes del capital
va guanyant. El factor que més fa tendir a la igualtat és la formació dels
treballadors/es. Amb més formació es tendeix a fer feines més ben pagades. I el
factor que més fa tendir a la desigualtat és el fet que els dirigents puguin
fixar-se ells mateixos la seva retribució.
Només
una forta política d’esquerres podrà canviar aquesta tendència a la desigualtat
cada vegada més desvergonyida.
