El
creixement econòmic és la gran finalitat (confessada) del capitalisme. (Perquè
la no confessada és guanyar, guanyar, guanyar, com sigui.)
Avui
tenim, en els països desenvolupats, índexs de creixement baixos. Cal dir,
contràriament a lo que es creu, que normalment sempre ha estat així. Des de la
Revolució Industrial (finals del segle XVIII - primera meitat del XIX), el
creixement real (o sigui descomptant-ne la inflació) ha oscil·lat al
voltant d’un 1 % anual.
Hi
ha hagut dues grans excepcions: 1) Els anys 60 a l’Europa occidental. 2) Alguns
països asiàtics (Japó Corea, Xina...). Aleshores hi ha hagut índexs de
creixement real del 3 i del 4 % i més i molt més. Però han estat excepcions.
Els anys 60 Europa estava destruïda per la guerra, i la necessitat de
reconstrucció va ser un estímul molt important. Els països asiàtics tenien un
nivell molt baix.
Avui
no és esperable que a cap país desenvolupat hi hagi índexs de creixement més
alts.
De
fet, un creixement de l’1 %, si es manté durant un llarg període, resulta ser
un creixement fort. (30 anys d’un 1 % anual equivalen a un creixement del 35
%.)
Però
avui, un creixement més alt, no solament no és esperable, sinó que, a més, no
és desitjable, per motius ecològics. Per excés de consum d’energia, i de
primeres matèries, escasses en un planeta finit.
Avui
pot ser bo el creixement en el sector dels serveis, i en l’agricultura, però
no en la indústria, per causa del consum excessiu d’energia i de primeres
matèries. En aquest sector, és necessari un cert decreixement.
