De vegades penso que potser per la meva edat ja faig
catúfols, i llegeixo, llegeixo, perquè penso que no pot ser, que ho haig
d’haver entès malament, però no, no, sembla que és això lo que diu.
Resulta que uns independentistes (JxSí + CUP) saben que per
ser independents, com ells volen, han de guanyar un referèndum. Per això el
volen fer, i com més aviat millor. Però pensen que, per convocar-lo, com que
les autoritats espanyoles el consideren il·legal, han de ser independents. Per
això diuen (més ben dit, no ho «diuen», però sabem que ho volen fer) que
aprovaran, amb la seva majoria, la llei dita de Transitorietat, la qual
establiria la no-dependència de Catalunya en relació a Espanya, per tant la
independència, però sense dir aquesta paraula. Aleshores podrien convocar
legalment el referèndum. Però això seria actuar com a independents «abans» de
guanyar i de fer el referèndum. Seria fer Pasqua abans de Rams.
(Darrerament, la CUP proposa un canvi: que la llei de Transitorietat,
encara que aprovada, no entri en vigor fins que la independència sigui un fet.
Això desfaria l’absurd de considerar la independència de fet «abans» del
referèndum.)
Però no són ells sols, no. A l’altra banda, déu n’hi do.
Resulta que aquests senyors q ue
componen l’anomenat «Tribunal Constitucional», que evidentment no mereix un tal
nom, un dia de febrer anul·len un acord del Parlament català del mes d’octubre
anterior. Per tant el declaren il·legal (el mes de febrer). Però aleshores
inviten la Fiscalia (i aquesta ho fa) que impugnin judicialment les persones
(de la mesa del Parlament) que van permetre aquell acord del mes d’octubre.
Alerta!, del mes d’octubre, quan aquell acord «encara no havia sigut declarat
il·legal», cosa que no va ser-ho fins al mes de febrer, quan ells l’hi van
declarar.
Ell diran, segur, que «ja sabien, de sobres, que aquell acord
era il·legal, perquè la Constitució no el permetia». Sí, però anem a pams.
Jurídicament és possible que unes persones ho entenguin d’una altra manera.
Perquè, primera, les declaracions, per molt altisonants que siguin, d’un
governant espanyol, són polítiques, i no tenen cap garantia jurídica; i segona,
la forma amb què la Constitució prohibeix que un govern autònom convoqui un
referèndum d’autodeterminació no és ni clara ni literal, sinó que s’ha
d’interpretar a base de relacionar uns passatges amb uns altres. Doncs
qualsevol persona podria interpretar-ho de manera diferent. Per tant no es pot
argumentar que era il·legal fins el dia del mes de febrer que els magistrats
l’hi van declarar. Per tant, l’actitud del TC, de la Fiscalia i del TSJC van en
la línia de perseguir i castigar de manera «retroactiva», i per tant il·legal.
És un cas clar de prevaricació.
Però, en quin país vivim??? Tot això no és seriós. Si el
company Kafka visqués, ara, a Espanya, es trobaria en el seu ambient.
