De totes les feines que es fan en la societat, la primera i
més important és la de cura de les persones. Consisteix en la maternitat,
l’alletament, la cura dels infants en tots els sentits, donar l’afecte
continuat, proporcionar l’aliment de cada dia, la roba i la cura de la casa,
l’afecte i la companyia a tots els membres de la família, guarir les malalties
més corrents, acompanyar els infants i joves en els seus primers projectes i
problemes...
La segona feina més important és la producció de tots el béns
i serveis necessaris per a tothom, molt especialment i en primer lloc la
producció dels aliments.
La feina de cura de les persones a casa sempre l’han feta, o
exclusivament o en la més gran part, les dones. Però tradicionalment aquesta
feina no ha sigut valorada amb justícia, i molt menys remunerada, sinó que,
fins i tot, sovint ha sigut menyspreada, i les persones que la feien
considerades com de segona categoria. Fins al punt que, a l’hora de
comptabilitzar l’economia del país, aquesta feina ni tan sols existeix, ni es
preveu mai millorar-ne les condicions. En els programes polítics sovint es fan
mencions puntuals a la cura de les persones, en la mesura que, lentament, es va
prenent consciència de la seva importància.
Molt recentment, en un partit nou, s’ha fet un pas molt
important: en el programa fundacional, tocant a l’apartat d’economia, es
considera que aquesta es basa en tres grans objectius: la cura de les
persones, la conservació de la naturalesa i la producció dels béns i serveis
necessaris per a la vida en societat. Heus ací un paràgraf principal:
La vida humana se
sustenta, en primer lloc, en els béns i serveis que ens ofereix gratuïtament la
natura i, en segon lloc, en el treball humà i la capacitat que tenim de
cuidar-nos els uns als altres i de generar els mecanismes de solidaritat i de
benestar que tots necessitem. L’economia actual, tanmateix, invisibilitza i
menysté tant les xarxes de la natura com la cura de la vida humana basada en
els afectes i la reciprocitat. L’economia del comú que proposem, per contra, ha
de garantir que la xarxa de la vida se segueixi reproduint –mantenint en bon
estat els ecosistemes– i que el treball es distribueixi de forma equitativa
entre homes i dones; tant el treball remunerat com el treball no remunerat, actualment
invisibilitzat i que duen a terme majoritàriament les dones en l’àmbit
domèstic.