Els salaris
El company Juan Torres López, economista, catedràtic de la
Universitat de Sevilla, assessor de Podemos, en el seu llibre «Economía para NO
dejarse engañar por los economistas», ens explica com la majoria d’economistes
ens enganyen per fer-nos creure que el sistema econòmic que tenim és bo.
Per exemple, en el tema dels salaris. Molts «economistes», i
els governants que els segueixen, o bé els contracten, creuen i diuen que, per
al bé de l’economia nacional, cal que els treballadors/es cobrin menys. Així el
governador del Banc d’Espanya, el senyor Linde, ha dit diverses vegades que
«caldria que els salaris s’abaixessin». D’aquesta manera, els costos de
producció serien més baixos i podríem vendre i exportar a uns preus més
competitius. (Això diuen ells.)
Aquestes directrius, naturalment, són injustes i inhumanes,
però és que, a més a més, són antieconòmiques. Per què?
1) Del volum de la producció d’un país, als voltants d’un 80
per 100 van al consum nacional, i als voltants d’un 20 per 100, s’exporten.
(Naturalment, això varia bastant segons els països.)
Doncs, si amb la reducció o la congelació dels salaris, i per
tant la reducció del consum popular, castiguem o reduïm una part substanciosa
del 80 per 100 de les vendes, per augmentar el 20 per 100... Mal negoci!! La
salut de l’economia nacional es basa en el consum nacional. Les exportacions
són un «complement».
2) Però, a més a més, si «un» país, seguint aquests mals
consells, redueix els costos i, per tant, els preus, tindrà un avantatge en el
comerç internacional. Però si això ho fan tots els països, o molts, aquest
avantatge desapareix. És una solució falsa.
Ara bé: aquestes directrius «econòmiques» sí que han tingut
un resultat molt important: els empresaris, banquers i inversors han augmentat
els seus beneficis, a costa del poble.
