En l'escaiença de la possibilitat que les coses públiques, a Catalunya,
puguin millorar, val la pena recordar els fets de l'any malaurat de 2012, en
plena crisi, quan un Govern va efectuar les anomenades "retallades"
dels serveis públics.
En primeríssim lloc, cal recordar que, en aquell moment, com en qualsevol
altre moment, en la societat catalana, de diners, n'hi havia autèntiques
muntanyes (vull dir, és clar, en mans privades), i no pas ben guanyats, sinó, generalment,
al contrari. I que el professor Vicenç Navarro, de la Pompeu Fabra, ha
demostrat públicament diverses vegades, de manera brillant, amb les
corresponents xifres, com petits esforços fiscals haurien sigut suficients per
equilibrar els pressupostos públics, tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya.
Però, i en tots dos casos, es va optar per la vergonyosa acció d'expropiar
recursos dels serveis a les persones. I també cal recordar que, ni en
aquell moment, ni després, no hi va haver protestes corresponents a la gravetat
dels fets.
El volum i el detall de les
retallades, per centrar-nos només en la sanitat, segons informació procedent de CCOO, van ser
els següents:
Sanitat:
1) 1.300 milions de
disminució del pressupost.
2) Això va comportar l'acomiadament
d'unes 12.000 persones, entre metges, infermeres i personal auxiliar.
Aproximadament una meitat en la sanitat pública i altre tant en la concertada. No
sabem si aquestes persones van trobar, o han trobat, altra feina, sobretot del
mateix nivell remuneratiu. Però sí que sabem que, d'aleshores ençà, la sanitat
ha anat coixa, com ben sovint moltes persones poden comprovar per si mateixes.
(Els dos darrers anys hi ha
hagut un augment de personal d'unes 1.000 persones. Doncs encara en falten unes
11.000.)
3) I no es va acabar aquí.
Els salaris van ser disminuïts en un 5 %, sobre la massa salarial (és a dir:
disminució aplicada de manera inversament proporcional a l'escala de sous). I,
encara, es va suspendre el pagament de les pagues extres dels anys 2012, 2013 i
2014, igual com a la resta de treballadors públics. (Actualment s'ha arribat a
compensar la de 2012.)
Ensenyament:
En l'ensenyament, em sap
greu, però no m'ha sigut possible saber-ne les dades, malgrat diverses
temptatives. De tota manera, podem ben suposar que, tant la quantitat
retallada, com el nombre de mestres acomiadats, com la rebaixa dels sous i la
suspensió de les pagues extres, devien ser molt similars al cas de la sanitat.
Però, en aquest cas, l'any
2017, a causa d'una vaga de mestres i per la pressió de la CUP (no mai perquè
el Govern de Catalunya tingués consciència de la seva obligació), hi va haver
un augment molt relatiu del pressupost.
I darrerament, en una assemblea estatal, el mes de
març, i en una a Catalunya el mes de juny, s'ha acordat un augment de personal
de 16.000 mestres, a Catalunya, a aplicar de manera gradual des del 2018 fins
al 2023.
Voldria fer notar un petit "detall". Aquesta restitució de lo
expropiat, en l'ensenyament, es produeix, com veiem, de manera escalonada al
llarg de 5 anys. Però la retallada no. Aquesta va ser de cop.
L'any 2012, un Govern va fer les "retallades". Però, després
(2016-17), un altre Govern de la mateixa tendència les ha mantingudes,
fins i tot davant les exigències dels companys/es de la CUP.
Així, en l'ensenyament (en la
sanitat ja ho veurem), haurem passat un total d'11 anys d'estreteses
(oficialment parlant, d'"austeritat"), de tipus social i personal. I
això, a millor glòria de la salut econòmica i bancària de les elits dominants
nostrades. Amb dirigents d'aquesta ideologia...
