Lo primer que vull dir és que
«ens l'han canviat», ells/es, no nosaltres. Nosaltres, de vegades «sembla» que
ni tan sols ens en hàgim enterat. Perquè resulta que continuem donant el mateix
nom a coses que ja són diferents.
Des de sempre, hi havia hagut
unes persones, uns grups i partits, fins i tot governs, i gairebé països, que
eren anomenats «conservadors». Eren gent que volien «conservar» les coses i la
societat tal com eren. No volien canviar. En una situació injusta, com sempre,
i davant l'esforç de persones, grups i partits que volien canviar perquè la
societat fos més justa, ells/elles es resistien, no volien canviar, perquè la
situació els era favorable i volien que ho continués sent. Volien conservar la
societat tal com era, es resistien. Per
això se'ls anomenava conservadors. Tenien un cert prestigi, com a conservadors.
No se l'havien merescut mai, però el tenien, des de sempre.
Dins el procés d'empitjorament
que experimenta la societat en la majoria de països, s'ha produït, en unes
dècades, un fet extraordinàriament negatiu: els conservadors han deixat de ser
conservadors, perquè han deixat de conservar. En comptes de mantenir les coses
tal com estaven, han començat a empitjorar-les, en benefici propi, i en
perjudici de la majoria de la gent, però no de manera ocasional, sinó de manera
sistemàtica. En uns llocs més que en d'altres, segons la correlació de forces.
Però, ho cosa més rara!! Resulta
que molta gent, i gent educada i fins i tot amb formació social, els continua anomenant
«conservadors».
Posaré un exemple recent. No diré
qui és l'autor, ni a quin país es refereix. Només diré que l'autor no és cap
polític, escriptor més avist ocasional, i una ploma molt ben considerada, i amb
raó.
Diu: «La gente anda malhumorada por causa del desempleo y por las
reformas conservadoras que el nuevo gobierno pretende introducir, retirando
derechos de los trabajadores y atacando directamente varias políticas sociales
que beneficiaban a los más destituidos. Los estudiantes universitarios que
vivían con bolsas del gobierno han tenido que interrumpir sus estudios.»
Però, senyor meu: per què diu, per què anomena reformes
«conservadores» les d'un Govern que: retira drets dels treballadors, ataca polítiques socials que, abans,
beneficiaven els més destituïts, retira
ajudes socials als estudiants, que abans tenien...?? Això no és pas conservar,
sinó innovar, però empitjorant les coses!! Si... el fet decisiu és,
precisament, que no conserven ni lo poc que encara hi havia de bo!!
La seva actuació es mereixeria... un càstig greu,
cosa ara impensable. Potser ara no podem ni castigar-los ni fer-los pagar lo
que han robat i estan robant. Però lo que sí que podem fer, lo que seria
incomprensible que no féssim, és anomenar-los tal com els correspon.
No els «podem» continuar anomenant conservadors: 1)
Perquè no ho són, i continuar-ho dient seria una mostra greu d'incultura. 2)
Perquè seria com ignorar la seva maldat, i així afavorir la seva impunitat. 3)
Perquè d'aquesta manera ells/es mantindrien el seu, immerescut però
tradicional, prestigi social. I això, a sobre de ser injust, afavoriria la
continuïtat del seu mal fer.
Crec que cal canviar la denominació «conservador»,
fins i tot la de «dretes», per la de «reaccionari». Això com a mínim. Perquè jo
prefereixo anomenar-los «lladres», que és lo que realment els toca amb més
exactitud.
