L'atac mundial, amb quasi totes
les mesures possibles, contra el poble de Venezuela, tot i que «mai no es pot
dir blat fins que sigui al sac i ben lligat», sembla que, ara com ara, afluixa.
Poden envair, sí, però és bastant difícil, perquè tenen en contra, ni més ni
menys que: el Consell de Seguretat de l'ONU, l'OEA, la UE, per descomptat Xina
i Rússia, però és que... males llengües diuen que... fins i tot el Pentàgon...
diu que no. (Això s'hauria de comprovar.)
Una «ajuda humanitària» (?) que
la Creu Roja s'ha negat a distribuir. És
que cal algun altre argument?? La Creu Roja és l'organització històricament emblemàtica
de l'ajuda humanitària: a Suïssa el 1863, als Països Catalans el 1872, primer
amb l'objectiu dels ferits de guerra, després, en successives ampliacions, fins
a tots els grups de persones necessitades. Com és possible que, després
d'aquesta negativa, algú, amb una mica de cultura, pugui escriure, encara, les
paraules «ajuda» i «humanitària»??
El problema consisteix, com
tothom amb una mica de seny sap molt bé, en una conxorxa quasi mundial de
Lladres, amb els respectius òrgans i poders (no pas només el Govern
nord-americà), per robar de manera sistemàtica i organitzada, i a tot aquell
que no vulgui robar, sinó beneficiar la població, poc o molt, tota la púrria
mundial se li tira a sobre per destruir-lo.
Si aquesta temptativa (o una
altra) hagués reeixit, la població veneçolana, al seu darrera ben aviat tota la
sud-americana, i, de manera més relativa però important, gran part de la
població mundial, ben segur que hauríem retrocedit uns 10 anys o més en el
nostre progrés humà. Dic uns 10 anys
perquè ja sabem que, sempre que ens foten, acabem tard o d'hora tornant a alçar
el cap, però... uns 10 anys serien un enorme cúmul més de sofriments,
frustracions i ocasions perdudes.
Per això... resulta molt inexplicable el
comportament tan estrany de l'esquerra catalana, i l'espanyola. Aquest
SILENCI....... Tot semblava, i sembla, que no ens hi anés res... Només els
companys/es de Xarxa Socialisme 21,
el Partit de l'Esquerra Europea i els companys/es de Mollet, amb l'acte que van
organitzar, i naturalment els partits que s'hi van adherir (però era tan poc!),
van ser solidaris. (Podria ser que alguna cosa m'hagués passat per alt. Si fos
així, demanaria totes les disculpes, no cal ni dir-ho.)
Semblava que semblés que... les testes pensants d'aquesta esquerra (en
totes les seves expressions) haguessin dit una cosa com: Vejam què passa, i
segons com es decideixi... veurem. O potser més aviat: Això està tan fotut...
que ens pesa a sobre com una hipoteca. Si ens en desempalleguem, o bé ens en
desempalleguen... potser millor.
I doncs, l'enorme millora que van experimentar els milions de persones que
mai no havien sigut tractades com a persones?? (Quan podien vendre el petroli
més car i encara no els havien començat a robar.) Ha de ser un record històric,
només??? Ja sabem que les coses canvien amb el temps, però això és una cosa, i
una altra és que t'ho imposin perquè et volen robar a una escala encara més
gran.
I les muntanyes de calúmnies que els han llançat, i els estan llançant,
tots els antiperiodistes del món?? Tot això, ens ho hem d'empassar? Doncs NO!!
Per això em sento avergonyit d'aquesta ronyosa esquerra catalana (i
l'espanyola).
Brindem per un poble que, si és un poble, que li estan robant habitualment
el menjar, i un dia, per fer-se els macos, els regalen un lot, com si encara
se'n volguessin enfotre, aquest poble els digui que el lot se'l fotin al cul. I
brindem per uns militars que, si són militars i no xoriços, sàpiguen que han de defensar la justícia i no
el lladronici.
