És clar que hauríem volgut la
nostra alcaldessa.
Però és que a Barcelona s'ha
donat un resultat tan bo, que no s'havia donat mai en cap elecció ni en cap
lloc, que jo ho hagi vist.
Perquè els electors han tingut
l'encert d'agrupar i separar ben bé, per un costat, a dalt, els partits
polítics (sí, ja sabem que cada un té les seves coses), i per l'altre costat, a
baix (amb l'excepció gloriosa dels companys/es de la CUP), tota la púrria dels
grups de negoci (per dir-ho d'una manera fina).
Així, ben separats: els uns a governar,
a fer-ho bé, que, si hi ha un xic d'intel·ligència, i no fan el burro, ho poden
fer molt bé, tots tres junts. I els altres, a part, que (fora de la CUP) no
serveixen per a res de bo, que acabin per desaparèixer, com a inútils i
perjudicials.
L'altra cara, la cara més negra
que hi hagi hagut mai, és Madrid. Madrid, capital i regió, queda ara en mans
d'una colla de malfactors. Què passarà?
En canvi, i sembla que no pugui
ser, el poble ha guanyat les dues Castelles. Qui ens ho havia de dir? Segur que
les canviaríem per Madrid, però no pot ser. I les dues Castelles sembla com si
fossin l'essència de l'espanyolitat (en el mal sentit de la paraula).
Voldria posar l'atenció en uns
fets que no s'acostumen a tenir gaire en compte. Fa un mes, la Màfia
Lladro-assassina mundial va perdre, en uns pocs dies, Espanya, Venezuela i la
reactivació de la Directiva Bolkestein. ¡Toma castaña!!
Però..., valga'm déu val!!, vet
aquí que, entre abans-d'ahir i ahir, va guanyar, tot d'un cop, l'Índia (gran
majoria del partit Baratiya Janatha Party, un equivalent del PP), Europa (458 a
258) i Madrid.
Doncs... a resistir!!!!
