El papa Francesc ha convocat, per
a l'octubre, un sínode de bisbes per a parlar de l'Amazonia.
(En un sínode de bisbes hi solen participar els presidents de les conferències
episcopals nacionals.)
L'Amazonia és un territori molt extens,
riquíssim en valors i recursos naturals, amb una alta població (35 milions) que
viuen en una forta connexió amb la naturalesa, deixat de la mà de
tothom... excepte del binomi
multinacionals - mals governs, que l'estan depredant de mala manera.
Els motius de dedicar-hi un
sínode són diversos: El seu gran valor ecològic i humà, el perill que corren
aquests pobles i recursos a mans de la depredació, i, simplement, el fet de no
haver-se'n preocupat quasi mai de veritat.
S'ha fet un document, titulat
«Instrumentum laboris», que incideix molt en la valoració humanista, i
fins i tot teològica, dels valors del territori i de la gent que hi viu. Aquest
document no agrada a moltes autoritats eclesiàstiques, perquè consideren que
valora «massa» els aspectes naturals i humans, en detriment dels més
específicament teològics.
Aquesta tensió, entre un
sobredimensionament dels aspectes divino-sobrenaturals del cristianisme, amb
dèficit dels aspectes humans, i l'esperit reformador per valorar molt més els
valors humans, ha sigut tradicional, s'ha donat sempre, i tots els moviments
reformadors que hi ha hagut en l'Església, com benets (al principi),
cluniacencs, cistercencs, valdesos, càtars, franciscans, dominics, jesuïtes...
sempre han buscat tornar al principi i aixecar el valor i la dedicació a les
persones i les seves necessitats. (Els més monàstics han tingut més aviat
preocupacions més pròpies del seu estat, però sempre en la línia de tornar a
l'Evangeli.)
Doncs bé... Hi tornem. Pot
haver-hi una oposició molt forta, al document. Però creix l'esperança que molts
bisbes sud-americans ens puguin ajudar. Ho tenen més a prop, i ho senten més.
