(per al Sínode sobre l'Amazònia)
Si es tracta del fet que una
expressió del missatge cristià es decanti (en quantitat i/o en valoració) més
cap a aspectes divino-sobrenaturals, o bé més aviat cap a aspectes humano-naturals,
sembla que la solució hauria de ser senzilla: què diuen els textos? A primera
vista podria semblar difícil, perquè els textos són més de 50 (comptant les
cartes de Pau com un de sol, i comptant els llibres de dos volums com un de sol,
més suprimint versions gregues, etc.). Però hi ha, en la Bíblia, uns nuclis que
podríem anomenar «neuràlgics»: els 4 evangelis, els llibres dels profetes, la
Llei... Els dos primers són els nuclis
on, sens dubte, la Paraula de Déu s'expressa de manera més pròpia. Doncs vaig
fer una recerca, pàgina a pàgina, buscant referències sobrenaturals. (Com és
natural, no es comptabilitzen les referències corrents a Déu, que són part de
la vida natural, ni tampoc les referències dels profetes, o de Moisès, a les
seves converses amb Jahvè, que serien part de la seva «feina».) El
resultat és:
En el Sermó de la muntanya no hi ha cap referència de tipus sobrenatural.
Al llarg de l'Evangeli de Mateu (54 pàgines, de lletra més aviat
petita), n'hi ha 6 referències:
La confessió per part de Pere com a Fill de Déu, i l'afirmació de Jesús que li ho ha sigut revelat per Déu.
La Transfiguració.
L'afirmació d'un càstig etern (simbòlic,
perquè era a una realitat (de foc) inexistent), després del Judici final.
La corresponent en les dues
afirmacions sobre la «fornal ardent», on serien
llençats el jull i els peixos dolents, o sigui les persones que hagin obrat el
mal, cosa totalment indeterminada sobre quina transcendència tindria.
L'anunci de la vinguda del Fill
de l'home al final dels temps.
La Resurrecció de Jesús i les
seves aparicions.
Al llarg del text de Marc (32 pàg), hi trobem:
La Transfiguració.
L'anunci de la seva vinguda al final dels temps.
Les aparicions com a ressuscitat.
En el text de Lluc (unes 53 pàg), tenim:
L'anunci de l'àngel a Maria.
La baixada del colom, en el
baptisme.
La Transfiguració.
L'anunci de la seva vinguda al final dels temps.
Les aparicions com a ressuscitat.
Text de Joan (38
pàg):
Només hi trobem:
L'existència, des de sempre, de
la Paraula (de Déu) i que és aqueta la que es fa persona.
Les aparicions com a ressuscitat.
Conclusió:
Al llarg d'un total d'unes 170 pàgines, i sense comptar les repeticions,
tenim 9 referències a fets, qüestions o persones de caràcter sobrenatural.
Al llarg del text d'Isaïes (tres autors, 83 pàgines), hi ha 2
referències:
Al final de tot (Tercer Isaïes), a una solemne
vinguda del Senyor «armat de foc», per jutjar tots els mortals i condemnar
a la mort els culpables d'idolatria. No se n'indica l'època. I molt juntament a aquesta referència, n'hi ha
una (sense que estiguin relacionades entre si) sobre la creació d'un cel nou i una terra nova, centrada a Jerusalem, on
tothom serà molt feliç, sense descartar ningú.
En tot el llibre de Jeremies (unes 80 pàg), no s'hi troba ni una
referència a fets, situacions o persones sobrenaturals.
És a dir: En unes 160 pàg d'aquests dos llibres profètics, només hi ha 2
referències de tipus sobrenatural.
Al llibre del Deuteronomi (83
pàg), hi ha 1 referència a un parlament
de Jahvè, enmig d'un gran foc, a tot el poble. (Dt 4: 11-12)
Al llibre dels Salms (170 pàg) hi ha 5 mencions a fets
extraordinaris, miraculosos, però totes cinc es refereixen a lo mateix: les
obres extraordinàries de Déu a favor d'Israel en la sortida d'Egipte i la
travessia del desert. De manera que es podria dir que és un sol cas.
Al salm 78, llarguíssim, de 4 pàgines, es canta la sortida d'Israel
d'Egipte, remarcant els fets
extraordinaris que Déu hauria fet contra els egipcis, el trajecte del
desert, les infidelitats del poble, una derrota davant uns enemics (que no
consta en cap altre llibre), la salvació final gràcies al poder diví, i
l'entrada a la terra de Canaan. Però NO la concessió de la Llei (tot i algunes
referències).
Similarment s'esdevé al salm 105, en què també s'esmenten amb detall les fetes divines sobre Egipte. / I així
mateix
en el cas dels salms 106, 135 i 136.
És per a mi una gran sorpresa
que, en aquestes cinc referències, no hi hagi ni un sol esment a la proclamació
de la Llei al Sinaí.
En els textos de Pau, considerant els de les epístoles als
Romans, Corintis 1 i 2 i Efesis (unes 60 pàg), tenim 5 referències a fets
sobrenaturals, 1 en relació a la resurrecció de Crist i de tothom, i 3 en
relació a judici diví i vida eterna (dues són repetides, per tant considerem 4
mencions):
Tot això quedarà al descobert el dia que, d'acord amb l'evangeli que us he
anunciat, Déu judicarà, per mitjà de
Jesucrist, les accions amagades dels homes. (Rm 2: 16)
Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el
núvol, tots van passar el Mar Roig...
(1Cor 10: 1)
Però, de fet, Crist ha ressuscitat
d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort... (1Cor 15: 20)
Però, pel que fa la resurrecció de tots (15, passim)
Sabem que quan es desfà la casa terrenal del nostre cos, que és tan sols
una tenda, tenim al cel un altre
edifici, que és obra de Déu...
Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del
Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui... (2Cor 5:1, i 5: 10)
Total: en unes 640 pàgines (un 30 per 100 del volum de la Bíblia), de 9
llibres molt representatius (considerant les cartes de Pau com un llibre sol), he
trobat 17 referències a fets, condicions o persones de caràcter sobrenatural o
celestial (sense comptar les repeticions). Es tracta d'una mostra molt petita. Cosa que es correspon a la
idea que tinc del missatge bíblico-cristià: un ideal de vida sobretot d'amor,
de llibertat i solidari. I il·luminat i estimulat per unes poques (les
suficients) pinzellades sobrenaturals.
Aleshores, als bisbes i cardenals
que refusen parts del text sobre l'Amazònia per ser massa ecològic i humà, i
poc il·lustrat en relació a Déu i la seva revelació, els dic que aquest text
manté un clar paral·lelisme, en aquest aspecte, amb la Sagrada Escriptura.
I tanmateix... hi ha 2 frases del text de l'Amazònia que jo
no hi posaria. (Article a part.)