Si jo pogués...

 

Si el meu partit (Catalunya en Comú) em demanés l’opinió...

Consultes d’aquest tipus, si es fan, se solen fer sobre algun text o document ja “tancat” i aprovat. Per dir  “Sí”  o “No”.  No se solen fer de cara a donar opinions “prèvies”.

Però si hagués de donar-la o pogués donar-la,

la meva posició seria:

Col·laboració oberta amb tots els partits catalans. Les diferències no haurien de ser gaire importants, o almenys no prou importants per ser “dissuasives” davant algun tipus d’acord.

 Però amb el grup (no pas “partit”) anomenat JxC, o Junts,

NI EL PA NI LA SAL. Mai!!, ni de manera directa ni indirecta.

 Recordem que és el grup més directament responsable del robatori oficial fet a la sanitat pública catalana el 2011. I repetit any rere any, mentre no es recuperi el Pressupost normal de 2010. Es tracta de 1.000 milions d’euros. I amb el temps transcorregut, ara portem un “gec” d’uns 10.000 milions d’euros. I això NOMÉS de la sanitat (i altres tants de l’ensenyament i altres serveis).

Amb això, i considerant lo que ens hem trobat en el camp de la sanitat...

(Algú va dir:  “D’aquelles retallades...  aquestes morts”.)

Aquesta gent hauria d’estar avergonyida i anar amb els ulls baixos.

Contràriament, tenen la barra i la poca vergonya de presentar-se a unes eleccions... 

I que els votin mig milió de mals catalans i catalanes...

Quina vergonya!!!

 (Ja sé, ja, que ERC és també còmplice d’aquell robatori. Però als companys/es d’ERC els podem arribar a perdonar en funció d’aportacions de tipus social fetes, i de les que esperem que facin.  De JxC, ningú no pot recordar res que sigui decent.)