Un dels drames més odiosos que es donen sovint és quan judicialment s’expulsa una família de casa seva. Per no haver pogut pagar el lloguer algun o alguns mesos, sovint per haver-l’hi augmentat, o per altres causes.
Actualment està en preparació una
proposta de llei, al Parlament de Catalunya, presentada per diverses entitats
socials, per prohibir els desnonaments, sempre que a la família li sigui un
greu problema. Serà difícil, perquè és atemptar contra un suposat “dret
absolut” del propietari a l’habitatge, sigui quina sigui la necessitat de la
família que hi viu.
Per nosaltres, és MOLT clara la
diferència amb el cas d’un propietari del pis que en tingui un, i que sigui una
família treballadora, i, sobretot, si es tracta, per exemple, d’una família de
jubilats que arrodoneix el seu pressupost amb el lloguer que cobra d’aquest
pis. Això queda fora de tota actitud d’un grup social.
Però, com sabem, el cas més típic
és que el pis sigui d’una empresa, d’un banc, o d’un grup voltor (o sigui de
lladres), com ara Blakstone o Cerverus, que tenen milers de pisos en cada país,
i que en van traient un rendiment a base d’escanyar, si els cal, els, de
vegades pobres, llogaters.
A això va adreçada la nostra
proposta de llei. Doncs bé: sabeu què ha passat??? Ningú no ho diria. El grup
parlamentari del partit JuntsxCat, o JxC, partit hereu actual d’una llista de
noms que deriva de la tradicional Convergència, ha presentat unes esmenes
perquè siguin discutides i, eventualment, aprovades. Com és sabut, en aquest
partit hi militen, o el voten, molts bons catalans/es que desitgen una
Catalunya millor, com jo també la desitjo, encara que no exactament igual. Però
també en formen part, i sobretot “hi manen”, persones d’un estil de “viure de”
la política i, sobretot, de treure’n bons beneficis personals. I d’anar a favor dels qui tenen més diners,
no sempre, o gairebé mai, ben guanyats.
Se’ls ha ocorregut demanar, per
exemple, en una esmena, que els propietaris de pisos, fins i tot (i sobretot,
crec jo) els “grans” propietaris, siguin “públicament compensats” de la
diferència entre lo que haguessin de cobrar de lloguer a causa de la llei, i el
preu de mercat d’aquell pis.
Pensem: 1) Aquesta llei pot fer
que unes famílies paguessin un preu “protegit” de lo que són els preus especulatius,
per tant de lladronici, dels qui tracten un pis com si fos una mercaderia
qualsevol, per guanyar-hi diners, quan són un bé bàsic per a viure de manera
digna. / 2) Que lo que, vulgarment, se’n diu “preus de mercat” són uns preus de
robar, cada vegada més, si poden.
