Com els rics es fan rics robant i com
continuen fent-ho
1)Amb les grans inversions.
Quan es fan grans inversions, però no en lo que caldria, sinó on s’hi pot fer
més negoci.
Exemple molt conegut i actual:
Si, en comptes de dedicar una gran inversió a rehabilitar els habitatges que ho
necessiten, es dediqués la mateixa quantitat a eixamplar l’aeroport del Prat,
per atraure més visitants i “fer més negoci”, seria un exemple dels casos que
s’acostumen a fer.
2)Amb els pressupostos. Cada pressupost que s’aprova,
i amb el qual s’aconsegueixen algunes millores per a la gent, en el millor dels
casos, dona estat oficial reconegut a les grans diferències existents, producte
generalment de pràctiques de robatori habituals.
3)Amb el finançament dels serveis públics. Quan aquests
serveis (salut, ensenyament, atenció a persones que la necessiten, neteja
pública...) es financen de manera ronyosa, es roba a la població una quantitat que
va per altres objectius, més privats, o bé quantitats que no s’han pagat per
evasió fiscal.
4)Quan es paguen salaris baixos,
per facilitar beneficis alts.
Exemple molt
eloqüent: quan en les fàbriques de països pobres (Bangla Desh, per exemple, i
molts altres) es paguen salaris que fan viure en situació de necessitat
permanent, per tal de poder vendre els articles de vestir i calçar a preus molt
barats als mercats occidentals. (Aquí també els compradors participen, de manera
involuntària, però hi participen, en el robatori dels salaris dels
treballadors/treballadores locals.)
El cas més punyent és el dels
lloguers d’habitatges, quan en falten i la gent els busca amb neguit.
