Algú s’ha mai imaginat que la societat humana fos envaïda per un torrent de
justícia de tal magnitud que ningú no el pogués aturar, i que tingués una
durada indefinida?
Una persona de fa molts anys, molts segles, s’ho va
imaginar, ho va proclamar i ho va escriure, com una invitació a fer-ho realitat.
Va ser el profeta Amós, el segle VIII aC. Ho podem llegir a Amós, 5:
22-24: “Deixeu que el Dret brolli com l’aigua, i la
Justícia ragi com un torrent inestroncable.” En castellà: “Dejad
que el Derecho brote como el agua y la
Justicia mane como un torrente inagotable.” El profeta diu això tot seguit
d’haver
declarat que Jahvè rebutja els actes de culte si no van acompanyats de
justícia. Segur que el nom Amós no és gens conegut, ni per part de persones
creients, ni de no creients. Tota persona, creient o no, ha sentit anomenar
alguna vegada Isaïes o Jeremies, però no pas Amós. I sabeu per què? Em sembla que això passa
perquè és un molt bon profeta i diu les veritats de manera molt dura.
Però lo que és més monstruós és el fet que la frase “Deixeu que el Dret
brolli com l’aigua, i la Justícia ragi com un torrent inestroncable” no l’hagi
escoltada gairebé ningú, ni la gent que va a missa habitualment, on sent llegir
cada setmana un text escollit de l’Antic Testament. Com pot ser possible, això?
Aquesta situació em porta a creure que avui (o en qualsevol moment anterior)
seria ben merescut un acomiadament general de tot el personal eclesiàstic. Per haver-ho amagat.
