Al segle VIII aC, uns profetes que deien parlar en nom de Jahvè condemnaven durament que es robés el camp del veí, i que, d’aquesta manera, es passés d’una societat pagesa a una societat terratinent. No sabem si, abans, s’havia fet alguna altra crida en aquests sentit, però o bé no s’hagués escrit, o bé no s’hagués conservat.
Lo ben cert és que aquella crida (que consta escrita, però no mai ensenyada) no va ser tinguda en compte, i la societat es va anar «destroçant», encara que les veus més potents en deien «progressant».
Al segle XX, es van produir uns fets que no van ser «celebrats», sinó, sobretot, «maleïts». En moments diferents, a Rússia (aleshores anomenada Unió Soviètica), a Xina i a Cuba, governs que no eren pas seguidors d’una influènia bíblica, però sí molt humana, van establir i van realitzar les anomenades «reformes agràries»: distribuir les terres en funció del nombre de persones que les podien, i les volin, treballar. Fins i tot el primer Govern de la Segona República ho va intentar.
Naturalment, aquests fets van ser ignorats, sempre que es va poder, i quan no, impugnats i qualificats de dictadures (que en alguns aspectes sí que també ho eren). Però donen peu a fer-se una pregunta que és:
«qui ha complert millor l’antiga voluntat divina, els cristians o els comunistes?»
PagèsFerret
Escriptors
“Somnis de justícia”
