Els dos governs de coalició d’esquerres dels últims anys han estat els millors governs catalans des de la Transició. Un Estatut; un pacte de finançament; una política interventiva (com la Llei de rehabilitació de barris); una política de consens (com els «pactes nacionals d'educació, d’habitatge, d'investigació, d'immigració i d'infraestructures», Pacte d'internacionalització i el de les 30 mesures amb els sindicats); augment de la despesa social, de 9.698 a 18.302 milions; Llei del dret a l'habitatge; Llei de serveis socials; Llei del Memorial democràtic; Llei de consultes; Llei del cinema; Llei de vegueries; millorament en la sanitat; projecte de nous hospitals (el del B Llobregat ja fet); construcció de part de la L9 del metro; millores en l'ensenyament; construcció del sincrotró (accelerador de partícules); ajuda a la petita empresa; unitats especialitzades en la fibromiàlgia i la SFC; reducció d’un 50 % de la mortalitat en les carreteres; projecte de noves vies fèrries...
Però hi ha hagut zones fosques: dues conselleries, la d'Ensenyament i la de Treball, no han estat pas a l'altura. La d'Ensenyament va presentar un projecte de llei d'Educació allunyat dels principis pactats en el Pacte Nacional per l'Educació. La de Treball ha aprovat una enorme sèrie d'ERO i d'acomiadaments, aparentment de forma acrítica.
CiU, en 23 anys, va fer 11 coses dignes de recordar: 1) introducció del català a l'escola; 2) TV3; 3) la policia catalana; 4) l'administració catalana; 5) els consells comarcals; 6) les noves universitats; 7) la Llei de normalització lingüística; 8) el PIRMI (petita ajuda als pobres); 9) construcció de l'eix transversal (de Lleida a Girona); 10) el projecte del sincrotró; 11) el projecte de la L9 del metro.
