Hem perdut. El poble ha perdut les eleccions del 28-N. I, per tant, tindrem segurament un mal Govern. Les propostes estel•lars del partit guanyador han estat: “Moderació fiscal” i “Austeritat de l’Administració”. Amb aquestes propostes no es pot millorar la situació de l’atur i la crisi, sinó tot el contrari.
La derrota popular s’ha produït, presumptament, per dues raons:
1)No s’ha sabut explicar la tasca del Govern d’esquerres, i el poble la ignora.
2)Una gran part del poble ha cregut que “potser amb un altre Govern anirem millor i sortirem de la crisi”. Equivocadament, és clar. Cap Govern ni cap partit no pot superar aquesta crisi. Tot al màxim poden “suavitzar les seves conseqüències”, però això a base d’unes propostes del tot contràries: 1) Quantioses inversions públiques per crear feina, encara que sigui provisional. 2) Molt forta pressió fiscal sobre les rendes altes, per tenir recursos per invertir.
Ara caldrà:
1)Acceptar democràticament l’error popular.
2)Enfocar una tasca d’oposició responsable però sistemàtica.
3)Preparar el retorn al Govern però en unes altres condicions, més revolucionàries. Aprofitar la situació d’oposició per radicalitzar-se, i tornar a ser el que érem unes quantes dècades abans, abans del contagi neoliberal.
Els mals resultats principals són:
1)La nova candidatura, anticapitalista, “Des de Baix”, no ha pogut entrar al Parlament. És molt lamentable.
2)La candidatura IC-EUiA ha perdut 2 diputats.
3)La candidatura d’ERC ha perdut 11 diputats.
4)Massa vots per a CiU.
5)Massa vots per al PP.
6)Presència indeguda del partit Ciutadans (anticatalà).
En canvi, l’opció independentista ha restat molt i molt limitada. No es decidia, en aquestes eleccions, la independència, directament. Però, per part d’algunes candidatures, s’havia plantejat la possibilitat d’obtenir una majoria parlamentària per poder proclamar l’Estat català, o convocar un referèndum. Ha estat molt lluny d’això.
Com a contrapunt de la mala perspectiva d’un mal Govern, cal dir, finalment, que un Govern de CiU (sola o acompanyada) no podrà ser de cap manera similar als governs de CiU d’abans del tripartit. Aquest Govern ha establert unes fites que, de totes totes, s’hauran de seguir. Per exemple, la Llei de rehabilitació de barris o els pactes nacionals per àrees important de govern, per governar amb un cert consens amb la societat civil i l’oposició. Ara ja hi ha un abans i un després.
Antoni Ferret
