En un article anterior afirmava que, com que el Vaticà s’ha de reformar de manera cristiana, mentre no ho faci, les seves decisions han de ser suspeses, en espera de la reforma.
Aquest és el cas, per exemple, de la decisió de beatificar, tan aviat, el difunt papa Joan Pau II. Aquesta decisió, invito tots els qui pensin d’una manera més o menys similar, ha de ser considerada «suspesa», en espera que, una volta reformat el Vaticà d’acord amb els principis de l’Evangeli, la ratifiqui o la rectifiqui.
Precisament l’esmentat papa no se la mereix, aquesta beatificació. No se la mereix perquè, en comptes de continuar i impulsar el corrent renovador de l’Església iniciat amb el Concili, va fer al revés: li va promoure un impuls de restauració de l’esperit carca anterior. Greu culpabilitat! I altres coses, com haver simpatitzat amb dirigents criminals i haver-los visitat i haver-s’hi retratat al costat. O no haver donat continuïtat al desenvolupament de la Doctrina Social de l’Església, en una època de canvis socials importants.
No el considerem encara beat. Esperem... El papa actual, fet de la mateixa fusta que aquell, és el principal responsable d’aquesta mala decisió. Cal esperar temps millors, sense deixar de «pressionar d’una manera contínua i constant».
Antoni Ferret
