L’actual Govern de CiU, no solament és un Malgovern, per les seves concepcions antisocials i per les seves retallades, sinó que també és un Govern de sapastres, o sigui de persones que no «saben» fer les coses bé.
Perquè, quan es proposen fer una cosa bona, és a dir, canviar el sistema de pagament del PIRMI per evitar que ho cobrin els qui fan frau, ho fan d’una manera tan inconvenient que provoquen una crisi social (una més que les que ja hi ha).
El PIRMI (Pla Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció), actualment anomenat RMI (Renda Mínima d’Inserció), va ser creat pel Govern de CiU de 1990, fruit d’unes demandes sindicals i d’una posició favorable d’un sector cristià d’UDC. Era una petita ajuda per als pobres (llavors 11.000 pessetes). Amb el temps va anar augmentant. Actualment la RMI són 420 €. I es dóna a tota aquella persona o família que no té ni feina ni cap ingrés.
Sembla que hi ha casos de frau, com en tots els nivells de la societat, sobretot els superiors. Es dóna el cas de famílies o persones immigrades que han tornat al seu país i que continuen cobrant-ho. En aquest cas, si en comptes de fer-los una transferència se’ls envia per carta un taló que l’hagin d’anar a cobrar en un banc, els qui no viuen a Catalunya queden exclosos.
Però «com» ho han fet?:
*Per sorpresa, sense avisar ningú.
*Sense avisar ni tan sols els treballadors socials que atenen aquestes persones necessitades.
*En el mes d’agost, quan molts d’aquests treballadors socials estaven de vacances.
*Amb errors en la tramesa. Moltes cartes no han arribat, a persones que NO estaven pas fent frau.
*Ara se’ls exigeix una entrevista, per comprovar la situació. I per demanar cita s’ha de telefonar a un número que sempre comunica.
Molta gent aquest mes d’agost no havia cobrat l’ajuda durant algunes setmanes (i no tenien un altre recurs), han acudit als serveis d’atenció, on una part dels professionals estaven de vacances i s’hi han format llargues cues i una situació de col•lapse.
Més encara: per si amb aquesta actuació sapastre no n’hi havia prou, algun conseller s’ha despenjat dient que «no s’havien d’acostumar a cobrar aquesta ajuda, que només era per afavorir la reinserció, o sigui que havien de trobar feina». Primer, cal considerar que hi ha casos de persones que per raons d’edat o de salut no se’ls pot plantejar la cosa així. Segona, això no seria el mateix dir-ho el 2006 (o el 2003) que dir-ho ara, quan de feina no n’hi ha... Dir això ara és crueltat i cinisme!
I una altra consideració: Canviar de domicili i no comunicar-ho, per descuit o per negligència no és cap frau. És una falta administrativa, que de cap manera no pot justificar la retirada de l’ajuda.
Ara, aprofitant el problema creat, s’hauria de reivindicar:
*Fer les coses bé.
*Augmentar la quantia de l’ajut a, com a mínim mínim, 600 €.
Si no hi ha diners per fer-ho, que posin un impost especial a les 5.000 famílies privilegiades de Catalunya.
Que lluny que queda tot això d’allò que es deia sobre «el govern dels millors»!!!
Antoni Ferret
