Però podrien ser molt
pitjors.
Són mals resultats
perquè hi ha massa vot de CiU i massa vot del PP. Fins i tot massa vot de
Ciutadans. I massa poc vot a l’esquerra. La societat catalana encara no ha
reaccionat Encara que ho ha fet una mica. Però no és suficient. Encara hi ha
massa col·laboracionistes. Insistir a votar CiU després del malgovern que ha
fet, sols poden ser dues coses: «malaltia» o mala fe.
Hi ha algunes alegries.
La primera i principal, l’entrada de la CUP al Parlament. Serà una entrada
d’aire fresc i de vitalitat. Aquestes eleccions, per a mi, han estat «les
eleccions de la CUP». (No els he votat, perquè jo he votat IC-EUiA, però
desitjava fervorosament que aconseguissin entrar.)
La segona alegria ha
estat el retrocés de CiU. Els ha estat molt bé. Van convocar unes eleccions
anticipades que no eren gens necessàries. Per aconseguir la majoria
absoluta. I no sols no l’han aconseguida, sinó que han perdut 12 diputats. Ara
la governabilitat serà molt més difícil. Sobretot per aprovar el Pressupost.
Cal, sobretot, reivindicar el fet de retornar al Pressupost de 2010, el d’abans
de les retallades.
La tercera alegria ha
estat el gran creixement d’ERC. I, encara que menor, el d’IC-EUiA. Però són
creixements insuficients.
En quart lloc, tenim
els 107 diputats favorables al dret a decidir. Que no han augmentat, però són una
gran majoria. I els 74 favorables a la independència, majoria molt escassa. De
tota manera, presumptament, mentre hi hagi un Govern central del PP, no es
podrà fer un referèndum. Fins que hi hagi de nou un Govern del PSOE.
Antoni Ferret
