La cimera mundial de l’ONU per tractar
sobre el deteriorament del clima, reunida a Doha durant dues setmanes ha acabat
el dia 8 de desembre amb l’acord, in extremis, de «prorrogar fins al 2020 el
Protocol de Kyoto».
Recordem que aquest protocol establia
que els països industrialitzats rebaixessin el seu nivell de contaminació (és a
dir, d’emissió de gasos CO2) un 5 % per sota dels nivells de
contaminació de l’any 1990. Però, com que EUA i altres grans països com la Xina
no el van subscriure, el nivell de contaminació ha augmentat des de 1990.
Ara, acordar tan sols la
continuació del Protocol de Kyoto, quan calien acords més exigents, és un
fracàs.
El clima està canviant, ja, i la
temperatura ambiental del planeta al llarg del segle es calcula que augmentarà
uns 2 graus, si es disminueix sensiblement el grau de contaminació. Aquest
augment ja és inevitable. I amb això encara serien uns efectes
suportables.
Però les previsions dels científics són
que, si es continua contaminant igual que ara, l’augment de temperatura se’ns
en pot anar de les mans i por arribar als 4 graus. I això seria catastròfic.
Les conseqüències de l’augment de la
temperatura poden ser, entre altres:
*Desgel dels casquets polars. En
conseqüència, augment del nivell del mar fins a uns límits que poden ocasionar
la inundació d’illes i de ciutats costaneres.
*Augment fort de les irregularitats
climàtiques, com són sequeres i inundacions (que ja n’hi ha, però molt més).
*Desertització de les zones més àrides
(com les mediterrànies).
Per tant, tan sols prorrogar els acords
de Kyoto ens situa en zona de risc vermella.
Però... es preveu una reunió per a un
acord més complet... l’any 2015.
Els qui es resisteixen a uns acords més
exigents i necessaris són els polítics, que «representen» (realment) banquers i
grans empresaris. Cal la revolta de la gent, de la base de la societat, contra
aquests polítics, i imposar uns acords més raonables.
Antoni Ferret
