Avui, dia 13 de
setembre, fa 6 mesos que vau ser elegit pontífex. He esperat pacientment a
aquesta data per dir la meva opinió. Que no és del tot favorable.
Estic molt content del
vostre viatge a Lampedusa, a fer un homenatge als milers d’immigrants que han
mort en les seves aigües en l’intent d’arribar a Europa.
Estic content de la
denúncia sobre la situació dels treballadors tèxtils de Bangla Desh en el
sentit que són esclaus. Denúncia molt oportuna i necessària.
Així mateix, de
l’afirmació que «no podeu jutjar els homosexuals». Això podria completar-se
dient que no podem jutjar els divorciats i tornats a casar.
També de l’elogi a
l’Estat laic, com a facilitador de la convivència fraternal entre les diverses
religions.
I, sobretot, estic molt
content de la decisió de viure fora del Vaticà, en una dispesa, en companyia de
joves estudiants. Això és fantàstic!
Però no n’hi ha prou.
No n’hi ha prou amb ser un «papa bo». Cal, a més a més, que reformeu
l’Església.
En aquest sentit, he llegit
que heu format una comissió de cardenals per reformar la Cúria. Malament! No es
reforma la Cúria amb cardenals. A tot estirar, proposaran alguns pegats i tot
continuarà si fa no fa. Per reformar evangèlicament la Cúria (tan corrupta)
crec que us caldria una comissió de teòlegs independents.
I qui diu la Cúria diu
el conjunt de l’Església. El govern central, tot ell, s’hauria de treure del
Vaticà. I s’hauria de descentralitzar en benefici de les esglésies locals i de
les conferències episcopals de cada poble (com ara la catalana). Amb l’elecció
popular dels bisbes. Entre altres coses.
Així mateix, jo crec
que el Banc Vaticà (l’IOR) no s’hauria de reformar, sinó suprimir-lo,
senzillament. Ja són massa els escàndols que ha donat. Que l’Església diposités
els seus recursos (que no haurien de ser gaires) en un banc ètic.
També em va semblar
esplèndid que diguéssiu que us agradaria ser un «papa dels pobres». Esplèndid.
Però alerta!! Un autèntic «papa dels pobres», en la meva opinió, no seria només
ajudar-los, com fa Càrites. Això és fonamental i imprescindible. Un
autèntic «papa dels pobres» seria aquell que promogués una societat en la
qual no hi hagués pobres. Heus ací. Cal una encíclica social molt forta,
que porti la Doctrina Social de l’Església a la seva necessària compleció: la
condemna del capitalisme. (El capitalisme «fabrica» pobres amb la mateixa
efectivitat amb què fabrica altres coses.) En 6 mesos no s’ha anunciat la
preparació d’una encíclica social. És urgent.
Entre moltes altres
coses, per no allargar-me, hi ha una assignatura pendent: demanar perdó pels
crims de la Inquisició. Encara no s’ha fet. I, com a cosa més recent, demanar
perdó per la complicitat de l’Església espanyola amb el règim franquista i els
seus abusos. I les circumstàncies que la Inquisició afectés especialment
Espanya, i que vós sigueu el primer papa hispanoamericà, semblen indicar la
conveniència que sigueu vós qui faci el gest històric, potser amb motiu d’un
viatge a Espanya.
Us enviaré aquest
escrit, que s’ha fet públic, encara que no tinc gaire confiança que el llegiu.
Vostre, afsm en
Xt.
Antoni Ferret
