Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 10 de desembre del 2013

Les meves respostes



L'Església catòlica realitzarà el 2014 un Sínode de bisbes en què es tractarà sobre la família. Amb tal motiu s'ha plantejat un qüestionari. És voluntat del papa Francesc que aquest es respongui de la forma més àmplia possible. Els nostres bisbes no acaben de col·laborar, però Església Plural ha divulgat el qüestionari perquè tot el qui vulgui pugui respondre. És la primera vegada en què ens pregunten l'opinió, i cal aprofitar-la. M'ha semblat que podia ser interessant publicar un resum de les meves respostes.

(Si l'ensenyament de l'Església sobre la família és acceptat.)
 
No! No és acceptat de manera general. Hi ha moltes dissidències. Principalment:
Sobre l'ús de mitjans de control de la natalitat.
Sobre el divorci.
Sobre les relacions sexuals prematrimonials.

També n’hi ha sobre l'avortament, encara que en aquest cas, per a mi, inacceptables (excepte casos molt extraordinaris).
 
(Resum final de l’apartat 1)
 
Algunes doctrines de l'Església sobre la família són antiquades, no tenen base bíblica, són posicions eclesiàstiques, i haurien de ser reelaborades.

(Sobre la convivència prematrimonial)

La convivència prematrimonial és corrent i socialment acceptada, fins i tot por part dels  cristians.

(Resum final de l'apartat 4)

Crist va condemnar el divorci "del seu temps", realment dolent, perquè suposava una imposició de la part forta sobre la feble. Però no sabem què hauria pensat del divorci del nostre temps, de mutu consens. Perquè es tracta de dos divorcis completament diferents, en essència. No podem "suposar" la seva decisió. Caldria acceptar un divorci de mutu consens com una cosa que "no podem" condemnar.
 
(Resum final de l'apartat 5)

Les persones homosexuals són així perquè Déu així ho ha volgut. Cal acceptar-ho com una cosa natural i cristiana. I esforçar-se a contrarestar la discriminació que sofreixen.

(Actitud de l'Església davant situacions familiars irregulars)

La situacions irregulars han de ser considerades situacions «diferents». I ser respectades amb normalitat. Si és a causa d'un divorci, perquè el divorci de comú acord caldria acceptar-lo, ja que no podem condemnar-lo, perquè no sabem què n’hauria opinat Crist.

(Com augmentar la natalitat)

Actualment NO convé afavorir un augment de la natalitat.

 (Obertura de les parelles a la vida o procreació)

S’haurien d’acceptar els diferents mètodes de control de la natalitat, naturals i artificials, sobretot el preservatiu, que, a més, és un mètode de defensa contra el contagi de malalties.

La finalitat de les relacions sexuals ha de ser, en primer lloc, l'amor dels esposos. En segon lloc, i ocasionalment, en un moment concret de la vida, la procreació. La Humane Vite (encíclica de 1968) va ser un greu error. Cal rectificar-ho promptament.
 
(Sobre la família en general)

Totes les formes de família han de ser acceptades, respectades i cristianitzades:
La família heterosexual, casada per l'Església. (Com una més.)
La família heterosexual, casada pel civil.
Les família heterosexual no casada.
La família homosexual.
La família monoparental.
La família de divorciat o divorciats, tornada a casar o no casada.
Totes les famílies, excepte la polígama.
 
Les relacions sexuals prematrimonials (entre novios o entre amics) han de ser acceptades com a normals i cristianes. Perquè la Sda. Escriptura solament prohibeix l'adulteri (més l'incest i la relació amb animals).
 
Antoni Ferret