Ens han estafat!! I durant segles.
La Bíblia (en el capítol 18 del Levític i en les dues
versions del Decàleg) prohibeix l’adulteri. I prou! (De fet també prohibeix
l’incest i la relació amb animals.) No prohibeix res més.
En funció de la nostra naturalesa, el fet que un home
i una dona (o dues persones del mateix sexe, si és el cas) que s’estimin o
simplement s’agradin es trobin, es despullin, es mirin, es toquin, es besin,
s’abracin, i, eventualment, es facin l’amor, és una cosa natural, bona, bonica,
molt bonica i volguda per Déu. Una cosa que troba la seva forma més excel·lent
en el matrimoni, sí, però que no ha de ser únicament en el matrimoni.
També pot ser en relacions prematrimonials o postmatrimonials.
Les relacions sexuals extramatrimonials, per part
d’una persona casada o amb una persona casada, són adulteri, i són prohibides
per la moral cristiana autèntica. Però, amb tot, no són cap crim.
Però els eclesiàstics, que es troben sotmesos a una
llei de castedat, ens l’han imposada a tots durant segles. Han anat afirmant i
legislant tota una llarga sèrie de prohibicions i recomanacions, sense cap base
bíblica, que han constituït una pseudomoral cristiana, o una moral
pseudocristiana, amb la qual ens han castrat d’allò més maco de la vida.
Tan sols ha restat, això sí, el matrimoni, com a
possibilitat de compartir el cos, el sexe i l’amor. Però hi ha una realitat
bàsica, i és que molt gent no és casada. Uns encara no són casats.
Altres se’ls ha mort la parella o s’han separat.
Des de fa un parell de generacions, molta gent,
sobretot gent jove, s’han desempallegat d’aquesta pseudomoral. Però, com una
mena de resistència, encara ha restat una moral laica amb continguts semblants.
La Bíblia, com hem dit, no avala aquestes prohibicions
sobre el cos, el sexe i l’amor, sinó només l’adulteri. I en molt pocs
passatges. I no solament això, sinó que té un passatge (el llibre «Càntic dels
càntics», en castellà «Cantar de los cantares») que canta, com el seu
nom indica, el cos i l’amor.
Vegem-ne un fragment:
Que
en són, de bells, els teus peus amb les sandàlies,
filla
de príncep!
La
teva cintura es doblega com un collaret
sortit
de mans d’artista.
El
teu llombrígol és una copa rodona
on
mai no manca el vi aromàtic,
el
teu ventre és un munt de blat
envoltat
de lliris,
els
teus pits són com dos cervatells,
com
dos bessons de gasela.
El
teu coll és com una torre de vori;
els
teus ulls, com els estanys d’Heixbon,
vora
la porta de Bat-Rabim;
el
teu nas, com la torre del Líban,
que
mira vers Damasc.
El
teu cap s’aixeca com el Carmel,
de
porpra és la teva cabellera,
un
rei és presoner de les teves trenes.
Que
n’ets, de bella i fascinant,
amor
meu deliciós!
Ets
esvelta com una palmera,
els
teus pits en són els raïms.
Jo
m’he dit: «Em vull enfilar a la palmera,
n’agafaré
els ramells.»
Que
els teus pits siguin per a mi com raïms d’una vinya,
el
perfum de la teva cara, com el de les pomes!
La
teva boca és un vi exquisit,
que
flueix suaument cap al teu estimat
regalimant
sobre els llavis endormiscats.
Per viure el
plaer del cos, del sexe i de l’amor, fora del matrimoni, hi ha dues
possibilitats: les relacions lliures i el sexe professional. El sexe
professional ha estat tradicionalment anomenat, i encara de vegades ho és,
«prostitució». També ha estat sempre mal vist. Però la Bíblia tampoc el
condemna enlloc (fora d’un comentari desfavorable de sant Pau).
Antoni Ferret
