(O
període de mal temps. Pot ser climatològic o social.)
La
maltempsada és els 4 anys que hem tingut la desgràcia de viure sota els governs
del PP i de CiU. Però aquesta desgràcia té uns culpables: tota la gent que,
indegudament, va votar aquests dos partits. Quants sofriments han causat!!
Quina responsabilitat!!
La
maltempsada ha suposat, sobretot, més atur. Perquè no s’ha emprès cap mesura
per evitar-ho; i sí, en canvi, mesures per empitjorar-ho. Segurament
expressament, per perjudicar la classe obrera. Com les facilitats
d’acomiadament de la reforma laboral.
També
ha suposat una enorme quantitat de desnonaments de famílies de casa seva. A
causa de l’atur, però també a causa de no emprendre cap mesura raonable de
caràcter judicial, ni social.
Així
mateix també s’ha traduït en un escanyament de l’Estat del benestar, amb
retallades en l’ensenyament i la sanitat, en l’atenció a la dependència, en
l’ajuda als pobres (RMI).
I
encara hi ha hagut una enorme retallada en l’ajuda oficial als països pobres.
Vergonyosament, no criticada per ningú.
Més
encara, com si amb tot això no n’hi hagués prou: la maltempsada ens ha suposat
mesures privatitzadores de la sanitat, a Catalunya i a Madrid (amb una ferma i
magnífica resposta en aquest cas). Privatitzar (o donar pas a empreses en la
gestió) hospitals o bé el sistema públic de salut (de moment a Lleida i a Tarragona).
I...
males lleis d’educació, per reduir l’ensenyament a un adoctrinament jeràrquic i
classista.
A
sobre de tot això, amenaces!: lleis que castigarien aquells qui participessin
més activament en mobilitzacions o protestes.
Tot
això (i potser em deixo alguna cosa) ha estat la mala actuació d’aquests
governs, que, en el cas català, s’ha dissimulat amb una capa d’independentisme.
I
la corrupció...! (És la part més coneguda.) A tot arreu.
Tot,
no per errors comesos amb bona fe, sinó que (presumptament, però molt segur)
fet amb la mala intenció de perjudicar les classes populars, i de configurar
una societat elitista i sotmesa.
Però
tots aquests perjudicis no haurien pogut ser sense la complicitat de molta gent
que va votar aquests mals partits. I que encara diuen (en les enquestes) que
els tornarien a votar (encara que molts menys).
Aquests
dos partits no són pròpiament partits normals. En les seves cúpules dirigents,
són organitzacions ad hoc de gent dolenta i compromesa en la defensa
d’interessos bords (interessos de rics, explotadors i lladres). Però
arrosseguen una massa de gent que hi creu de bona fe, per motius catalanistes,
o espanyolistes...
Però
la maltempsada s’acabarà. Si votem bé (que és una cosa ben senzilla).
Antoni
Ferret
