Les
polítiques econòmiques aplicades pels dos Malgoverns han fet molt de mal, han
causat grans sofriments a moltes persones i famílies i han sigut causa que la
crisi s’allargués molt més de lo necessari.
Però
increïblement, aquestes males polítiques encara són defensades per persones i
organismes com a «necessàries». Sense cap vergonya.
Com
explica el professor Vicenç Navarro (de la UPF), dos dels personatges més
conspicus en aquesta defensa són el senyor José Carlos Díez (El País) i el
senyor Sala i Martín (TV3). La TV3 de CiU considera el senyor Sala i Martín
«l’economista de la casa», i aquest senyor té la barra de fer unes anomenades
«classes d’economia», que són qualsevol cosa abans que unes classes en el
sentit científic del terme.
Tots
dos (i altres) repeteixen coses com ara: «cal retallar la despesa pública», «és
necessari desregular les relacions laborals, per millorar la llibertat de les
empreses», «l’atur és conseqüència de les rigideses laborals», «no es pot
redistribuir; per redistribuir és necessari, primer, crear riquesa». I altres
disbarats.
Ignorant
(o fent veure que ignoren) que és la desregulació laboral lo que multiplica
l’atur, que de riquesa no en falta (i molt mal distribuïda), que una
redistribució dels ingressos és necessària perquè tothom tingui poder
adquisitiu i compri, a fi que la producció s’animi.
I
sovint s’equivoquen en les seves «prediccions». Per exemple, entre molts altres
casos, el senyor Díez va dir una vegada que «Espanya no arribaria mai als 6
milions d’aturats». Hi va arribar i els va superar. Però els seus errors de
predicció no compten: les empreses mediàtiques els continuen tenint en un
primer pla.
Esperem
que molt aviat aquests senyors vagin a l’atur. Això sí, naturalment!, amb un
subsidi indefinit, com tindran aleshores tots els treballadors i treballadores
sense feina.
