Les eleccions del dia
27 de setembre han donat un resultat de 72 escons (62 + 10) als partits que
plantejaven la independència. Com que la majoria absoluta són 68 escons, tenen
una majoria ben clara.
Ara bé: tot i això no
seria suficient per optar a la independència. Per 3 raons:
1)La majoria de vots
que han tret és només un 48 per 100 dels vots emesos. Això s’explica perquè
entre vots i escons no hi ha una correlació exacta, perquè la Llei electoral
dóna a les províncies de Tarragona, Lleida i Girona una sobrerepresentació, en
atenció al fet que són menys poblades. Així, doncs, els escons són una
derivació dels vots. Per tant, l’elecció no s’ha guanyat,
democràticament parlant.
2)Però, si es tracta
d’elegir un Govern per a 4 anys (que és de lo que es tractava) valen només els
vots emesos, ja que els no emesos, els abstencionistes, no compten. De fet, en
aquest cas, només compten els escons de diputat. Però si es tracta (com han
volgut que fos) de prendre una decisió transcendental, per a tota la vida (tota
la història), aleshores s’hauria de comptar el percentatge dels vots sobre
el cens, sobre tots els habitants amb dret a vot. I amb un cens electoral
de 5.510.700, els 1.940.000 vots independentistes representen un 35 per 100.
3)I encara diria més:
per la gran transcendència de la decisió, no n’hi hauria d’haver prou amb una
majoria de vots sobre el cens que fos ajustada, sinó qualificada, ben clara.
Per exemple, d’un 60 per 100.
Per totes aquestes
raons, entenc que aquesta victòria, que no s’ha de discutir que és excel·lent,
no és suficient. I si en funció d’aquesta victòria es promogués, o
s’obtingués, la independència, fóra un frau antidemocràtic. Fóra la imposició
d’una minoria de catalans sobre la majoria. Encara que fos una minoria molt
nombrosa.
Ara bé: l’objectiu de
la independència no s’ha acabat: quan a Espanya hi hagi un Govern (que
ara no hi és), Catalunya podrà fer un referèndum pactat, i decidir d’una manera
més neta.
