Les
dades utilitzades en aquest full són extretes d’un article del professor Vicenç
Navarro, de la Universitat Pompeu Fabra.
Catalunya
és el país amb menys inversions socials de l’Europa occidental i fins i tot
d’Espanya. És a dir: si considerem el nivell de desenvolupament econòmic de
Catalunya dins el conjunt europeu, i la despesa social dels països europeus
occidentals, resulta que Catalunya gasta en finalitats socials un volum de
19.000 milions d’euros menys de lo que li correspondria pel seu PIB.
Aquesta
trista situació és deguda al govern de les dretes catalanes durant la gran
major part del període democràtic.
Convergència
Democràtica de Catalunya (i, en certa manera, ERC) difonen àmpliament la
mentida que aquest baix nivell de despesa social de Catalunya és degut al
dèficit fiscal de Catalunya en relació a l’Estat espanyol (és a dir: la
diferència entre allò que Catalunya entrega a l’Estat i allò que l’Estat gasta
a Catalunya). Segons ells, l’Estat asfixia Catalunya i aquesta no pot gastar
més en finalitats socials. Aquest dèficit fiscal el xifren, de vegades, en
16.000 milions d’euros anuals.
Ara
bé: en aquest càlcul hi ha diversos errors, el principal dels quals és el
següent: la diferència entre allò que Catalunya paga a l’Estat i allò que
l’Estat gasta a Catalunya és molt més petita (inferior a 1.000 milions), però
la famosa xifra de 16.000 milions surt de sumar a aquesta diferència la part
del deute públic de l’Estat que correspondria a Catalunya per la seva població.
És a dir: se sumen dues coses diferents. Per tant els 16.000 milions no
són veritat.
En
realitat, la causa del retard social de Catalunya és, principalment, la mala
política dels governs catalans de dretes de no fer pagar els impostos deguts
als rics catalans (cosa que també fa l’Estat espanyol).
Els
mitjans de comunicació de la Generalitat sempre han difós aquestes
mentides.
No
us deixeu enganyar.
