El
turisme és una bella realitat del món d’avui, fruit de la millora del nivell de
vida i de la millora dels mitjans de transport. Permet conèixer món i
interrelacionar les distintes poblacions.
En
el cas de Barcelona, ha dinamitzat en gran manera l’economia de la ciutat i ens
ha ofert un nou sector d’activitat altament interessant.
Però
tot té els seus excessos, i avui una gran part de Barcelona està patint
inconvenients, alguns molt greus, per culpa d’un turisme massa massiu i,
sobretot, massa concentrat en uns determinats barris (Barceloneta, Ciutat
Vella, Eixample, Sagrada Família...).
El
cas més greu que es dóna en aquests barris sobresaturats és el de l’«expulsió»
de veïns i veïnes d’un determinat barri. El procés més típic és el següent: una
casa antiga és rehabilitada pel seu propietari, en forma molt moderna, de cara
a llogar els pisos a persones estrangeres, i això implica un fort augment del
lloguer per als llogaters actuals, els quals, normalment famílies modestes i
sovint immigrades, han d’acabar marxant per no poder pagar el nou lloguer. O bé
no la rehabiliten, i la casa es deteriora, i ho han de rehabilitar els
llogaters, i si no ho fan, han de marxar.
Un
altre inconvenient greu són les conseqüències de la presència massiva de
turistes en alguns barris (voltants de la Sagrada Família, voltants del Parc
Güell...): el comerç és dinamitzat, però això implica un augment de preus dels
articles i dels locals, que ho fa inassequible als veïns del barri.
Un
inconvenient «menor», però encara important, són les molèsties que genera entre
el veïnat la presència de molta gent al carrer i als bars i locals de diversió:
sorolls molestos i nocturns (quan no baralles), que dificulten el descans dels
veïns i veïnes.
Tot
plegat es planteja la qüestió de si Barcelona ha de ser «per als veïns», encara
que amb l’addició de visitants, o una ciutat «per als turistes» amb l’addició
secundària de veïns i veïnes. Quan la gent de la Barceloneta ha sortit al
carrer diverses vegades en senyal de protesta, és que hi ha un problema. I que,
en uns determinats barris, l’activitat turística ha de «decréixer».
