Un referèndum perquè el
poble de Catalunya decideixi la seva relació amb Espanya, reivindicació sempre
defensada per l’esquerra, és una mesura justa i bona. Per a molta gent
representaria una manera de confirmar la pertinença de Catalunya a
Espanya, i no parlar-ne més.
Però vet aquí que, en
aquest moment, ha esdevingut un obstacle en la negociació del nou Govern
d’Espanya. El partit Podemos hi està del tot a favor, però el PSOE s’hi ha
posat radicalment en contra.
Espanya necessita,
com a forma de supervivència, un Govern d’esquerres. Un Govern que, no sols
ajudi generosament les famílies i persones arruïnades, no pas per la crisi,
sinó per la mala política que s’ha fet. Sinó també, entre moltes altres coses,
que emprengui dos objectius fonamentals: tornar a la plena ocupació i
fer una forta redistribució de la riquesa.
Peça fonamental
d’aquest Govern ha de ser el pacte entre PSOE i Podemos. I resulta que, a dia
d’avui, aquest pacte està greument compromès per l’obstacle del referèndum de
Catalunya.
És molt lamentable que,
sobretot alguns dirigents del PSOE, aquells que s’anomenen «barones», hagin
adoptat aquesta actitud sectària. Estranya que tota una presidenta andalusa sembli
que ignori la diferència entre «autodeterminació» i «independència», i que
confongui el referèndum amb la «ruptura de España».
Sigui com sigui, tenim
un greu obstacle en el camí de formar un Govern espanyol d’esquerres. Correm el
risc que no hi hagi acord, que es faci la insensatesa de convocar noves
eleccions, que (versemblantment) surtin uns resultats similars i que ens trobem
amb el mateix problema, però havent perdut un temps preciós i mentrestant molta
gent continuï passant necessitat.
Doncs, a risc de no ser
comprès, jo crec que, si el referèndum és una barrera per a la formació d’un
Govern espanyol d’esquerres, els catalans i les catalanes hem de tenir el
suficient sentit de la realitat i la responsabilitat de deixar el referèndum
per a millor ocasió.
