Suposem que vós (lector
o lectora) i jo i moltes més persones estem disposats a participar en les
reunions per pactar un nou Govern. Lo que volem, inexcusablement, són coses com
ara:
1) Un augment del salari mínim del 50 per 100, perquè beneficiï els qui el
cobren i, a més, faci pujar tota l'escala salarial. Si ens diuen que no pot
ser, preguntem: i doncs un 40?
2) Un pla agressiu contra l'atur, per
aconseguir la plena ocupació ("pleno empleo"). Que consisteixi en:
a)
Reducció de la jornada laboral a 30 hores. Si ens diuen que és massa,
preguntem: I doncs a 32?
b) Una gran ampliació de l'Estat del benestar, com el
dels països nòrdics, que ocupi moltes més persones.
c) Fortes inversions
públiques, en la construcció d'infraestructures i equipaments. Si ens diuen que
no pot ser, que no hi ha diners, els diem que, de diners, en sobren, si
apliquem una bona reforma fiscal, fent pagar els qui no paguen (o molt poc). //
I així successivament...
De fet, si no es poden
acordar mesures com aquestes i semblants, no val la pena acordar cap Govern. De
què serviria??? Per fer un govern com el de Rajoy, sense Rajoy, i, a sobre, la
HIPOCRESIA de dir-ne "Govern de canvi", no val la pena. Si això es
plantegés així, que “espero” que no..., fem noves eleccions i a veure si baixen
del burro...
