L’ATUR NO ÉS INEVITABLE
L’atur
és l’arma diabòlica amb la qual el gran capital, els seus polítics i els seus
propagandistes volen sotmetre la classe treballadora a unes condicions de
dependència i de marginació. A unes condicions de por, de conformitat, de
silenci. És una situació provocada. O almenys consentida. No
es fa RES per evitar-ho.
Es
diu que l’atur és inevitable, que és resultat d’unes condicions econòmiques que
vénen donades i que no es poden canviar. I molts treballadors i treballadores
s’ho arriben a creure. És a dir: primer ens sotmeten i, després, ens manipulen
per fer-nos creure que aquesta situació és normal. TOT ÉS PURA MENTIDA.
Hi
podria haver feina per a tothom? Per a tothom tothom no ho sé, però per a
moltíssima gent, sí.
1)
La jornada de treball s’ha de reduir. Toca fer-ho, històricament. Al
voltant de 1870, els treballadors/es lluitaven per la jornada de 10 hores.
Entorn de 1920 van aconseguir la de 8 hores (48 setmanals). Cap al 1982 vam
aconseguir les 40 hores setmanals. I ara toca les 30. Reduint la
jornada es crearan més llocs de treball.
2)
El nostre Estat del benestar està subdesenvolupat. És raquític. Només hi
treballa un 10 per 100 de la població. Si agafés més funcions (més sanitat, més
ensenyament, més serveis socials, més ajudes...) i, per tant, hi treballés un
20, un 30 per 100 de la població (com als països nòrdics), moltíssima gent que
ara no té feina en tindria.
3)
Si les rendes altes, els patrimonis alts i les grans fortunes paguessin lo que
haurien de pagar, i l’Administració (estatal i autonòmica) fes grans inversions
públiques, es crearien molts més llocs de treball.
Tot
això no es fa perquè no interessa.
De
qualsevol Govern, o partit, que no es plantegi una forta actuació per a
resoldre l’atur, NO US EN FIEU.
