Els preus, 1
El capitalisme industrial fixa el preu d’un article en funció
de les hores de treball, tant d’execució com de direcció, els materials i les
instal·lacions (en el valor dels quals ja hi ha el de les corresponents hores
de treball usades), l’energia (ídem), les amortitzacions, i el benefici. Això
és una cosa tradicional i fixada.
Però encara, sovint, el preu és, més o menys, condicionat per
l’oferta i la demanda. La major o menor demanda de compra d’un objecte, o la
seva abundància en el mercat, poden fer-ne variar el preu, amunt o avall.
Però en el futur ja no podrà ser tot igual. A partir de la
creixent importància que tenen el coneixement i la informació en la producció
d’articles, s’hauran de tenir en compte aquests elements.
En una primera època, potser l’operari que té aquesta
informació serà pagat una mica més que un altre operari. Però a la llarga
s’haurà de valorar la informació en la fixació del preu. I com es valora? Molt?
Poc?
Perquè la informació aportarà una altra alteració molt important,
en el sistema de preus. D’ençà que el món és món, les coses necessàries per a
viure, aliments, vestir, habitatge, cultura, sempre han sigut escasses.
Sovint no n’hi ha hagut per a tothom. I s’havien de pagar, no solament per
cobrir el cost de la seva producció, sinó també perquè, si no n’hi havia per a
tots, era per al qui ho pagués.
Però avui la informació no és escassa, sinó abundant,
i tendint a abundantíssima. És la primera vegada en la Història que passa una
cosa així. Essent tan abundant, la informació tendeix a ser gratuïta. Molta ja
ho és. Molta altra es fa pagar, i és cara. Es tendirà a fer-la gratuïta.
Al capitalisme industrial se li altera i se li alterarà el
mecanisme tradicional de formació de preus. Serà una altra de les seves
característiques que canviarà.
