Nova classe treballadora
El capitalisme va fer néixer la classe treballadora (abans
anomenada «classe obrera») fa més de 200 anys. Gent procedent de l’artesania i
de l’agricultura es van desenvolupar al voltant de la fàbrica i del taller, i
van protagonitzar la Revolució industrial, fortament explotats per la burgesia.
Es van defensar entorn dels sindicats, les cooperatives, els
ateneus, fins i tot les corals. Van crear una cultura pròpia i una consciència
de classe. Amb les seves lluites (sovint la vaga) van aconseguir moltes
millores de les seves condicions de treball i de vida, però sempre limitades.
Avui, i des de la dècada de 1980, una burgesia agressiva i
més inhumana de lo que ja ho havia sigut sempre, ha anat atacant la classe treballadora
i reduint-la a un estrat social cada vegada més marginal. El gran instrument ha
sigut l’atur massiu. L’atur ha anat deixant masses de treballadors i
treballadores en la inseguretat, en la misèria, en la por, en la
passivitat davant els abusos. Avui, la classe ja no té, en general, ni la
cultura, ni els índexs de solidaritat, ni les formes de lluita d’altres temps.
Però... (com que la vida sempre continua).
Avui, en tot el món, hi ha milions de treballadors/es,
sobretot joves, que no van al sindicat, ni a l’ateneu... però que, amb un
aparell informàtic, viatgen contínuament per les xarxes telemàtiques. Són
xarxes de joc, de música, d’amistat, socials, polítiques... Tot un món nou.
Aquests treballadors i treballadores estan adquirint un poder
difús... que, el dia que en prenguin consciència, que el sàpiguen fer anar, que
aprenguin a fer convocatòries massives, poden crear problemes greus a la classe
capitalista.
La classe treballadora ni és morta, ni està derrotada, ni
serà passiva.
